Un estudi publicat a la revista Science alerta que, si les emissions no es redueixen de manera significativa, les pertorbacions forestals, com són incendis, plagues d’insectes i ventades, podrien arribar a duplicar-se abans de finals de segle en comparació amb el període 2001–2020. La recerca ha estat liderada per la Universitat Tècnica de Munich (TUM) -els investigadors Marc Grünig i Rupert Seidl- i hi participen diverses entitats catalanes, entre elles el CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Girona. El Mediterrani és de les regions més vulnerables i gairebé el 90% de la seva superfície forestal podria patir un augment d’aquestes pertorbacions.
Segons l’estudi, les pertorbacions que més augmentaran són els incendis forestals, ja que la superfície cremada anual a Europa podria gairebé triplicar-se a finals de segle i fenòmens que es consideren extrems podrien esdevenir habituals.
Pel que fa a les plagues d’insectes també experimentaran un augment de gairebé el 50% i es preveu que, en especial, augmentin els escarabats xilòfags, que es mengen la fusta, perquè l’augment de la temperatura accelera el cicle reproductiu i els permet expandir-se cap a zones on abans estaven limitats pel fred. Pel que fa a les ventades, augmenten lleugerament, però no serien tan preocupants, segons l’estudi.
Josep Maria Espelta, investigador del CREAF i un dels coautors de l’estudi, adverteix que un element “inquietant” és que aquestes projeccions “no es comparen amb períodes històrics antics i estables, sinó amb un període recent (2001–2020) que ja ha estat el més intens en pertorbacions en els darrers 170 anys”. “El punt de partida ja és molt alt i, tot i així, l’estudi mostra que la situació pot empitjorar encara més”, avisa en declaracions recollides pel centre.
Per fer l’estudi, els investigadors han treballat amb els tres escenaris climàtics que marca el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i han projectat l’evolució dels boscos des de 2020 fins a 2100 sota cadascun d’ells. Les pertorbacions augmenten en els tres escenaris, però amb molta diferència.
La regió Mediterrània, sota més risc
D’acord amb les dades, la regió Mediterrània se situa entre les zones més vulnerables. “El motiu són la combinació de les sequeres, la calor i boscos joves i homogenis, on l’activitat agrícola i pastoral s’ha abandonat i ja no hi ha un paisatge en mosaic que dificulti la propagació dels incendis”, explica Espelta.
A més, l’augment de temperatura debilita els arbres mediterranis i algunes plagues com la dels escarabats barrinadors de l’escorça que afecten especialment les coníferes ataquen amb més força i poden causar episodis de mortalitat massiva. “Tot i que és una espècie autòctona, si es produeix un gran augment poblacional, destrueixen l’escorça i fusta de l’arbre, fins al punt que pot morir”, alerta l’investigador.
Altres regions molt vulnerables que identifica l’estudi són l’oest de França, les illes Britàniques i els Carpats, si bé cap regió se’n salva i tota Europa experimentarà l’augment d’aquests fenòmens.
Menys boscos vells i menys carboni
L’estudi també preveu que l’augment de les pertorbacions forestals comportarà una reducció dels boscos madurs, ja de per si molt escassos a Europa (3% del total) i, en canvi, un augment dels boscos joves, especialment a les regions mediterrànies i temperades.
Aquesta transformació pot tenir conseqüències rellevants, com una menor capacitat dels boscos per absorbir CO₂ i actuar com a embornals de carboni; pèrdues d’hàbitats clau per a la biodiversitat associada als boscos madurs i riscos socioeconòmics que afecten la gestió forestal, la prevenció d’incendis i les economies locals que se sustenten en la silvicultura.
També identifiquen algunes zones que podrien actuar com a refugis i preservació dels boscos madurs, com els Pirineus, així com altres serralades mediterrànies i el nord d’Europa. Amb tot, serien “insuficients” per compensar la pèrdua.
L’acció climàtica és important
L’estudi també indica que una reducció ambiciosa de les emissions podria limitar l’augment global de les pertorbacions forestals a valors propers al 20%, molt per sota dels escenaris sense mitigació. “Això indica que l’acció climàtica és clau i que encara hi ha marge per reduir els impactes”, conclou Espelta.
Els investigadors subratllen que aquests resultats s’han obtingut assumint una gestió forestal continuista. Però si a la reducció d’emissions s’hi afegeixen canvis en la gestió forestal més adaptada al canvi climàtic, es pot augmentar la resiliència dels boscos i fomentar paisatges forestals més resilients.
Segons Jordi Garcia-Gonzalo, investigador del CTFC, el desenvolupament d’eines de suport a la presa de decisions “permet dissenyar plans de gestió optimitzats per maximitzar l’absorció de carboni tant al bosc com en productes”. “Això minimitzaria el risc d’incendis i augmentaria la resiliència dels nostres boscos”, assenyala.
