Els espanyols van reduir un 4,9% el consum anual de cervesa en 2024 i van beure 52,8 litres per persona, la qual cosa suposa 2,7 litres menys que l’any anterior, segons l’informe socioeconòmic del sector presentat aquest dimecres per Cervesers d’Espanya.
Les vendes cerveseres a Espanya van caure un 0,2% anual fins a situar-se en 38,6 milions d’hectolitres, i van disminuir per segon any consecutiu, una circumstància que no es donava des de la crisi des de 2008; en l’hostaleria el retrocés va ser superior, del 2%.
La patronal Cervesers d’Espanya atribueix el descens del consum a la inflació, a la moderació dels consumidors i a la planificació més gran de la despesa i de les sortides.
L’Informe Socioeconòmic del Sector de la Cervesa en 2024, presentat en el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) al·ludeix, en aquesta caiguda “per càpita”, als espanyols, que afecta a tots els segments d’edat i destaca entre els menors de 50 anys. Insisteix en la importància del turisme i dels visitants del país per a sostenir les vendes.
Però el consum en l’hostaleria encara està cinc punts per sota dels nivells prepandèmia, perquè representa el 63% del total ingerit enfront del 68% en 2019.
No obstant això, els cervesers han constatat un repunt de la cervesa “sense” (+ 4% i ara representa el 14% del total) i que, dins de les regions espanyoles està augmentant a Madrid i altres províncies del centre del país.
La cervesa genera més de 6.500 milions d’euros a l’Estat i suposa més de 5.200 milions de la despesa turística total, segons les dades exposades pel director general de Cervesers d’Espanya, Jacobo Olalla.
Representa l’1,3% del PIB, el 26% de la recaptació fiscal, mentre que en l’hostaleria aporta el 25% dels ingressos, percentatge que puja al 40% en els bars petits.
Diferències per regions
A Espanya, la zona centre va registrar el creixement més gran (+3,1%) de comercialització cervesera, la qual cosa engloba a Madrid, Castella–La Manxa (a excepció d’Albacete), Càceres, Zamora, Salamanca, Valladolid, Àvila, Segòvia i Sòria.
Va créixer lleument (+0,5%) en la zona nord-est, formada per Catalunya, Balears, Osca i Saragossa; però aquí encara no ha aconseguit recuperar-se completament dels efectes de la pandèmia, amb un 3,9% menys en comparació amb les xifres de 2019.
En volum, la zona sud es va posicionar com la principal regió comercialitzadora (Andalusia, sud d’Extremadura, Ceuta i Melilla), amb 8,8 milions d’hectolitres, el 23% del total; seguida de prop per la zona centro, amb 8,6 milions d’hectolitres venuts i una quota del 22,2%. La tercera zona cervesera és la del “nord-est”, amb el 19,6% del total i 7,58 milions de hectolitres.
Espanya, país de “sense”
Olalla ha destacat que Espanya beu més cervesa sense alcohol que tota Llatinoamèrica junta i el 25% de tota la Unió Europea (UE) i ha apuntat que aquesta és la part positiva de l’informe. Un 50% del consum de cervesa dels espanyols, en general, va acompanyat d’altres aliments.
La secretària general de Recursos Agraris i Seguretat Alimentària del MAPA, Ana Rodríguez, ha presidit la presentació de l’informe i ha valorat que el 90% dels cereals usats per a la fabricació nacional de cervesa procedeixen de camps de cultiu espanyols.
Espanya, a més, manté el seu lideratge i és el segon major productor de cervesa europeu, per darrere d’Alemanya, amb més de 41 milions de litres elaborats; i per davant de països tradicionals productors com Polònia, el Regne Unit o Bèlgica.
Per part seva, el secretari general d’Hostaleria d’Espanya, Emilio Gallego, ha defensat el valor del consum de cervesa associat a bars de barri, poble i de terrasses que generen comunitat. Ha afegit que el segment cerveser va invertir 600 milions d’euros en suport a l’hostaleria.
