Els eclipsis són en l’actualitat un fenomen d’atractiu social i fins i tot turístic, però al llarg dels segles han servit com a motors del coneixement, per a aprofundir en l’enteniment del Sol, provar la teoria de la relativitat o descobrir un nou element. Una àmplia franja de la península ibèrica viurà el 12 d’agost el seu primer eclipsi solar total en més d’un segle, la qual cosa ha generat gran expectació en la societat a pesar que no tingui l’interès científic que atresorava en el passat, segons un expert.
“Sempre té el seu interès registrar un eclipsi, però ja no té aquell interès científic que tenia dècades enrere, on calia esperar que hi hagués un eclipsi total per a estudiar la cromosfera solar”, explica el coordinador científic de l’Observatori Ramón María Aller, José Ángel Docobo, de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC).
La cromosfera, com es denomina a la part externa del Sol, és difícil de veure en condicions normals però es fa més visible quan la lluna es col·loca davant durant un eclipsi i bloqueja la llum, per la qual cosa fa dècades s’aprofitaven aquests fenòmens per a la seva observació. L’avanç de la instrumentació astronòmica ha permès tenir un alt coneixement de la cromosfera en l’actualitat i fins i tot es poden simular eclipsis per a facilitar el seu estudi. I en 1995, es va llançar la sonda espacial SOHO, que està observant contínuament el Sol, recorda Docobo.
“Saber a cada moment com està el Sol, com batega i la seva activitat” és vital perquè “la nostra vida depèn d’ell”, assenyala el també catedràtic emèrit d’Astronomia. Per exemple, en funció del vent solar i de si hi ha alguna ejecció de massa, es pot predir amb dos o tres dies d’antelació si hi haurà una tempesta solar que pugui afectar els sistemes de comunicacions, assegura.
DESCOBRIMENTS
Els astrònoms grecs ja van utilitzar els eclipsis per a estudiar l’univers, com va fer Aristarc de Samos (que va viure cap a 310 a. C. – 230 a. C.). Observant aquests fenòmens, va analitzar les distàncies i grandàries del Sol i la Lluna i va ser el primer que va suggerir que la Terra girava al voltant del Sol i no al revés.
Hi ha aportacions científiques molt rellevants més recents. Docobo destaca l’ocorreguda en 1919, quan Albert Einstein, que havia proposat anys abans la seva teoria de la relativitat, va aconseguir provar-la durant un eclipsi de Sol. “Es va veure efectivament que la gravitació produïda per la massa solar era capaç de desviar la llum quan passava prop d’ell, i una estrella que estava darrere del Sol es va poder veure perquè el camí òptic va ser desviat”, detalla l’astrònom.
En 1986, el francès Pierre Jules Janssen va observar durant un eclipsi una línia espectral en la llum solar que li va permetre registrar un nou element químic, al qual va batejar com a ‘heli’, en honor al déu grec del Sol.
Projectar la imatge en una superfície és el més segur
L’Institut d’Astrofísica de Canàries explica el perill de mirar al Sol directament durant el pròxim eclipsi del 12 d’agost, cosa que pot causar danys greus i irreversibles en la vista, incloent-hi la ceguesa, i explica que el mètode més segur és projectar la imatge en una superfície. L’eclipsi del 12 d’agost, visible en una extensa superfície de Catalunya, és una oportunitat única per a observar un dels majors espectacles astronòmics visibles a simple vista, però també pot ser una font de greus problemes si no es prenen les adequades precaucions, indica el IAC en una nota. Observar el Sol directament, ja sigui durant un eclipsi o en condicions normals, pot causar danys greus i irreversibles, perquè la retina pot cremar-se sense produir cap dolor, per la qual cosa el mal pot passar desapercebut.
