El CESID sospitava que Joan Carles es va reunir amb autors del 23-F perquè la Corona no sortís perjudicada del judici
La documentació desclassificada del 23-F inclou una nota interior del CESID datada el 5 de febrer de 1982 sobre possibles reunions del rei Joan Carles I amb militars implicats en l’intent de cop d’Estat abans del judici que va tenir lloc dies després. Segons el document, el centre tenia sospites que el monarca “s’ha entrevistat confidencialment” amb el tinent general Milans del Bosch, que s’havia revoltat a València. L’objectiu de les reunions, segons el document, era que “la Corona no surti lesionada del procés”, i que “en tot cas, els intents en aquest sentit no provinguin dels principals processats i de reconeguda vocació monàrquica”.
Primer, el document assegura que una persona molt important de la Casa Reial s’hauria entrevistat amb el general Alfonso Armada, parlant de qüestions relatives al judici, i que quan es va voler fer el mateix amb el general Jaime Milans del Bosch, aquest va exigir que la trobada fos directament amb el rei, sense intermediaris.
Segons la informació, finalment el rei s’hauria entrevistat confidencialment amb Milans del Bosch. I l’objectiu era garantir que la corona no sortís perjudicada en el judici i que els principals acusats, considerats de vocació monàrquica, no fessin declaracions que la comprometessin.
Els autors de la nota remarquen que no es tracta d’un rumor popular, sinó d’opinions provinents de sectors reduïts però considerats solvents, incloent-hi militars. També adverteixen que si els fets fossin certs, serien greus, i si fossin falsos també seria greu la circulació del rumor.
Ordres de “disparar a matar” a RTVE
Segons unes transcripcions telefòniques de la Guàrdia Civil, ara desclassificades, els militars que van prendre el control de RTVE la nit del 23-F tenien ordres de “disparar a matar”. Així ho relatava un dels soldats implicats en una trucada amb un company, a qui detalla que els han dit que “el primer tret a l’aire i el segon a donar”. I afegeix: “Amb els carregadors posats i sense assegurador ni res”.
En aquesta conversa també s’hi diu que es va desplegar un regiment sencer a les instal·lacions de la radiotelevisió pública espanyola i que “el capità rebia ordres” directes del coronel Antonio Tejero. També explica que van preparar l’operació en un camp de futbol, amb tancs inclosos.
El Rei, sobre la llibertat de premsa que va causar “commoció” a l’exèrcit
D’altra banda, en un comunicat de la Casa del Rei a l’aleshores director del Centre Superior d’Informació de la Defensa, Emilio Alonso Manglano, s’explica una reunió entre l’aleshores monarca i el president del govern espanyol de l’època, Leopoldo Calvo-Sotelo, així com el llavors ministre de Defensa, Alberto Oliart, i la Junta de Caps de l’Estat Major.
La trobada, que data del 12 de desembre del 1981, versava sobre el 23-F i en ella Joan Carles I va dir que els fets posteriors al cop d’estat fallit van demostrar que les seves pròpies “impressions i directrius” durant aquells dies “no estaven equivocades”. A més, deia que Espanya, en aquell moment, no era un “país totalment estable” encara, ja que no tots els estaments de l’Estat podien funcionar encara amb “la més absoluta de les normalitats”.
Durant la seva intervenció, també va deixar clar que les forces armades que van guanyar la “trista” Guerra Civil “no van obtenir beneficis destacats després de la seva victòria”, però van gaudir de “la més destacada consideració” i “dignitat” durant el franquisme. Amb la Transició, però, creu que “la imprescindible llibertat d’expressió dels mitjans de comunicació i revengisme de les opinions”, així com els canvis de mètodes de tractament dels temes militars van causar “sorpresa i commoció” a l’exèrcit. Així, assenyala que la premsa va servir d’eco “als propòsits desestabilitzadors i d’element d’irritació per a les forces armades” i renya els mitjans que “busquen el sensacionalisme” i que “són difícils de dominar en un règim de llibertats”.
El mateix document també ofereix una fotocòpia d’una targeta de presentació sastreria civil i militar de Madrid, El Corte Español, on es llegia ‘Tejero’ de la primera lletra de cada frase.
Un manuscrit colpista planificava un segon aixecament el juny del 1981 i lamenta haver deixat el Rei “lliure” el 23-F
Un manuscrit colpista desclassificat aquest dimecres sense l’autoria clara detalla plans posteriors al 23-F per tirar endavant un segon aixecament el 24 de juny del 1981, que suposadament encapçalaria el tinent general Jesús González del Yerro. El document –datat de novembre del 1980, però amb elements escrits després– revela diversos escenaris i operacions, com ara organitzar un nou Moviment Nacional, neutralitzar les comunicacions o ocupar llocs estratègics.
A més, dona consignes als colpistes sobre “què s’ha de fer després del 23-F”, i planteja que o bé reaccionen, o s’hauran de “plegar a la gradual demolició des de dalt”. De fet, creu que les “nacions decadents” d’Occident veuen “de bon grat l’escissió de les Vascongades i Catalunya”.
Joan Carles I, a Milans del Bosch la nit del 23-F: “Això ha d’acabar d’una vegada”
“Això ha d’acabar d’una vegada”. El rei Joan Carles I va ordenar així al tinent general, Jaime Milans del Bosch, que aturés l’intent de cop d’estat del 23-F. Tal com consta en la desclassificació de documents que ha publicat el govern espanyol aquest dimecres, el monarca va donar aquesta ordre a les 4 de la matinada del dia 24. Poc abans, passada la 1 de la matinada, Joan Carles I ja va advertir a Milans del Bosch per telèfon que “qualsevol cop d’estat no podria escudar-se en el rei perquè seria contra el rei”. A les 6 del matí del dia 24, Milans del Bosch va emetre un comunicat on afirmava que la seva intenció era servir Espanya i la llei “sota el comandament suprem del rei”.
El relat del fets del 23-F comença entre les 18:30 i les 19 hores, quan Joan Carles I rep una trucada del general Alfonso Armada, que pretenia incorporar-se al Palau de la Zarzuela. Segons la desclassificació dels documents, el rei espanyol va dir a Armada que no hi anés, i que continués “al seu lloc”.
Tot seguit, a partir de les 19:15 hores, el monarca contacta amb Milans del Bosch, que li transmet a Joan Carles I que es manté “a les seves ordres”. El tinent general li transmet que ha pres mesures per “preservar l’ordre”, i pregunta al rei si ha parlat amb el general Armada, i li demana que ho faci.
A les 20:10 hores el general Sabino Fernández Campo va saber, a través de Milans del Bosch, que el general Armada podia entrar al Congrés perquè coneixia la contrasenya que li facilitava l’entrada a l’hemicicle.
A les 20:20 del dia 23 de febrer, el secretari general del despatx del monarca contacta amb el coronel Antonio Tejero: “Què pretens? Deposa la teva actitud immediatament”, li va ordenar. Però Tejero va replicar que no rebia ordres de ningú que no fos de Milans del Bosch.
“No puc fer marxa enrere”
Al cap d’unes hores, ja passada la mitjanit, Joan Carles I va telefonar Milans del Bosch: “Afirmo la meva rotunda decisió de mantenir l’ordre constitucional dins de la legalitat vigent. Després d’aquest missatge ja no puc fer marxa enrere”.
El rei encara va afegir: “Avui més que mai estic disposat a complir el jurament a la bandera. Per això, molt conscient i pensant únicament en Espanya, t’ordeno que retiris totes les unitats que hagis mobilitzat”.
El monarca va insistir que no dubtava pas de “l’amor a Espanya” dels seus generals, però que, primer per Espanya i després per la Corona, ordenava a Milans del Bosch que complís les seves indicacions.
El tinent general va respondre al rei, segons els documents transcrits, que complirà les seves ordres, però també el va advertir que Tejero ja no obeïa les seves indicacions.
A les 2:30 hores de la matinada el secretari general del rei va trucar la Junta de Caps d’Estat Major (JUJEM) per explicar la conversa entre Joan Carles I i Milans del Bosch, on aquest darrer havia advertit que Tejero ja no li feia cas.
“Visca el rei”
“Juro que ni abdicaré ni abandonaré Espanya. Qui se sublevi estarà disposat a provocar una nova guerra civil, i en serà responsable”, va afegir el monarca a Milans del Bosch. Eren les 2:30 hores de la matinada del 24 de febrer, i el rei espanyol va enviar un tèlex de cinc punts.
A les 5:10 hores del matí del dia 24 Milans del Bosch va emetre un comunicat on afirmava que la seva intenció “era i és” el respecte a la llei sota el comandament “suprem” del rei, “l’adhesió infrangible al qual queda patent més que mai”. “Visca el rei, visca sempre Espanya”, concloïa el text.
Al cap de poc ja van arribar notícies a la Zarzuela que Tejero accedia a rendir-se a partir de “certes condicions”.
El PCE va advertir després del 23-F que l’extrema dreta volia “destruir la Monarquia”, segons una nota de la Policia
El Partit Comunista d’Espanya (PCE) va advertir després del 23-F de 1981 que l’extrema dreta volia “implicar la Monarquia i destruir-la com a institució democràtica”. Així consta en un dels documents desclassificats aquest dimecres pel govern espanyol sobre l’intent de cop d’estat. La nota correspon a la Direcció General de la Policia, i explica que el partit de Santiago Carrillo deduïa que l’extrema dreta plantejava un “escac i mat” contra la Monarquia, del qual “no hi ha marxa enrere”. Per altra banda, i segons un document de la Brigada d’Informació d’Interior, un grup d’empresaris amics dels militars del 23-F va crear un “fons comú” per cobrir les necessitats econòmiques de les famílies d’alguns dels implicats en l’intent de cop d’estat.
Un dels documents de la Policia, desclassificats pel govern espanyol, explica que el PCE advertia de l’intent de l’extrema dreta d’implicar la monarquia en el 23-F. El maig de 1981, tres mesos després de l’intent de cop d’estat, el cos policial subratllava que els “teòrics” del PCE havien fet “una sèrie de reflexions”. Van enviar així una “nota confidencial” a Carrillo, secretari general d’un partit immers en una “psicosis” després del 23-F, segons la Policia.
En aquesta nota, els comunistes alertava del “perill” de deixar que l’extrema dreta imperés en el “mercat negre del rumor” i incidís en la “suposada implicació” de Joan Carles I en l’intent de cop d’estat. “L’extrema dreta vol implicar la Monarquia i destruir-la com a institució democràtica”, afegeix el text. “Es dedueix que hi ha un ‘escac i mat’ a la Monarquia, plantejat per l’extrema dreta, del qual ja no hi ha marxa enrere”, continuava.
Suport als colpistes
Per altra banda, i segons un document de la Brigada d’Informació d’Interior, un grup d’empresaris, amics i simpatitzants dels militars colpistes va formar un “fons comú” mensual per sufragar les necessitats econòmiques de les famílies d’alguns dels implicats al 23-F.
Aquest document data del 10 de maig de 1983, i s’hi argumenta que algunes de les persones processades pel 23-F han perdut la seva condició de militars: “La qual cosa els suposa també una minva important en els seus ingressos”.
Campanya del PSOE
Un altre document desclassificat avui relata que la direcció del PSOE va iniciar una campanya de formació interna i externa sobre els “riscos d’involució i la defensa de la Constitució i les llibertats”, després del 23-F.
La campanya se centrava en explicar “clarament” que la carta magna, la democràcia i la llibertat van “unides” als interessos de la ciutadania, tal com consta en aquesta nota del maig de 1981.
La família de Tejero, durant el 23-F: “L’han deixat tirat com una burilla”
Antonio Tejero va dir a la seva família que tots els capitals generals, Jaime Milans del Bosch, Alfonso Armada i fins i tot el rei Joan Carles I estaven “al darrere” del cop d’estat del 23-F. Així ho van explicar l’esposa i la filla del coronel colpista, Carmen Díez i Elvira Tejero, en converses telefòniques interceptades per la Guàrdia Civil aquell dia, que han estat desclassificades aquest dimecres pel govern espanyol. En aquestes trucades, insisteixen que tots els estaments implicats “l’han deixat tirat com una burilla” i que s’han fet enrere. Carmen Díez es refereix en una desena de vegades al seu marit com a “ximple” i “desgraciat”. També revela que els van oferir una “sortida honrosa” durant el transcurs del dia, però no aclareix qui.
En una d’aquestes trucades desclassificades, la filla d’Antonio Tejero lamenta que al seu pare “l’han deixat enrere” i que només li ha donat suport Jaime Milans del Bosch. “Ni Armada, ni el Rei, ni res, estava tothom al darrere”, relata al seu interlocutor. Elvira Tejero també assegura en un altre fragment: “Estava el Rei al darrere. Ell… estava al darrere, i tot l’exèrcit, tot. Les cinc capitanies d’Espanya. Tothom estava al darrere”.
En una altra de les converses, la filla de Tejero detalla que el pla passava perquè Jaime Milans del Bosch assumís la presidència del govern espanyol. “Si fins i tot el Rei estava ficat enmig i s’ha fet enrere tothom”, apunta en la trucada amb una interlocutora.
Per la seva part, un altre dels fills, Moncho Tejero, admet que “el que em fastigueja és que tota aquesta gent que després ha dit que està amb el Rei, precisament el Rei també estava ficat per aquí”. Denuncia al seu interlocutor que “li han fet una emboscada”.
Els documents desclassificats aquest dimecres també inclouen transcripcions de l’esposa, Carmen Díez, que fa referència a la situació del seu marit: “El ximple desgraciat, l’han deixat sol, per no canviar”.
Sis agents del CESID van estar implicats en el 23-F i van activar l’Operació Míster per esborrar les seves empremtes
La documentació desclassificada del 23-F recull un informe intern dels serveis secrets espanyols, el CESID, que apunta a la participació de sis dels seus agents en l’intent de cop d’estat. Segons la nota, alguns d’aquests agents tenien coneixement previ de l’operació, i altres van prestar suport operatiu o van participar en tasques posteriors d’encobriment. Segons l’informe, un altre dels agents sobre el que només es tenien sospites, el comandant José Cortina (posteriorment absolt en el judici), havia mantingut contactes amb el nunci del Vaticà i amb l’ambaixador dels Estats Units a Madrid, Terence Todman, “en dates prèvies al dia 23”. Els implicats van activar l’Operació Míster, un operatiu intern per provar d’esborrar les seves empremtes.
En concret, el CESID recull la seva constància que abans del 23-F ja tenien coneixement de l’operació els capitans Francisco García Almenta i Vicente Gómez Iglesias, així com el sergent Miguel Sales Maroto i el caporal Rafael Monge Segura. Apunta a sospites sobre un altre comandant que podria tenir coneixement previ dels fets, José Cortina, però conclou que no es pot provar.
Alguns d’aquests van participar activament en el cop. Concretament, el capità García Almenta va posar a disposició dels colpistes emissors, receptors i vehicles, a través del sergent Miguel Sales i els caporals Rafael Monge i José Moya Gómez. Els emissors i els vehicles van servir de suport a la columna que es va dirigir al Congrés.
Durant el trajecte, el capità Gómez Iglesias va mantenir contacte amb el capità García Almenta i va dirigir el caporal Rafael Monge en la marxa cap a les Corts, mentre el sergent Sales Maroto i el caporal Moya Gómez van fer missions de control a la zona del Congrés.
Operació Míster
Un cop fracassat el cop, segons la informació interna, els implicats van activar el que es va batejar com l’Operació Míster que va consistir a donar cobertura administrativa i documental a desplaçaments i actuacions vinculades al cop.
En concret, van corregir les dates per justificar els moviments del personal de la unitat durant el 23-F. L’endemà del cop, el 24 de febrer, el comandant Cortina es va reunir amb García Almenta, Sales Maroto i Monge Segura per comunicar-los l’operació. El document no explica si es tractava d’una operació formal o una iniciativa dels implicats.
Investigació interna
Després de l’intent de cop d’estat, la direcció del CESID va ordenar un informe “amb caràcter no judicial” per “esclarir” què havia passat dins la unitat el dia 23. A conseqüència d’aquest informe i de les declaracions posteriors davant el jutge instructor, “es va comprovar que hi havia contradiccions en les declaracions” d’alguns dels implicats.
Per aquest motiu, la direcció del CESID va donar de baixa el cap de la unitat i els capitans Garcia Almenta i Gómez Iglesias, així com el sargent Sales Maroto i el caporal Monge Segura. A més, es va instruir un informe judicial que el CESID va lliurar al jutge instructor de la causa del cop d’estat.
Faltes de disciplina
Posteriorment, segons el document, es van produir altres fets que es consideren “faltes de disciplina i lleialtat amb els nous comandaments de la unitat”. Es tractava de mostres de “solidaritat” i reunions amb els membres que havien estat donats de baixa malgrat “l’ordre expressa de no fer-ho”. Per aquest motiu, el CESID va apartar quatre agents més.
El document sosté que no hi havia cap altre agent implicat en els fets, i que tots els agents implicats estaven sota les ordres directes de García Almenta.
Contactes amb el Vaticà i l’ambaixador dels Estats Units
L’informe recull el testimoni de l’agent Gómez Iglesias, que va declarar que el comandant José Cortina, sobre el qual no es va poder provar que tingués coneixement dels fets, havia mantingut contactes amb el nunci de la Santa Seu i amb l’ambaixador dels Estats Units a Madrid, Terence Todman. L’informe no estableix cap relació directa amb el cop, però ho cita.
