Un 63,2% dels doctorands de la Universitat de Lleida (UdL) afirmen que el salari que perceben, d’entre 18.000 i 20.000 euros bruts anuals, no els permet estalviar ni sobreviure dignament, i han de viure en molts casos en pisos compartits. És el que revela un informe elaborat per Doctorandes en Lluita de la UdL a partir d’una enquesta que han respost 65 dels 120 doctorands de la institució. El col·lectiu ha denunciat aquest dimecres la seva “alta precarització” i l’existència de dinàmiques “d’explotació laboral”. Per això, insta les universitats i les administracions a “revertir la situació i a repensar el model acadèmic per millorar les condicions laborals i vitals de les persones que treballen en la recerca”, i no descarta mobilitzar-se.
Adrià Zarco, doctorand en Història a la UdL, ha detallat que l’enquesta revela que més del 70% dels doctorands enquestats afirma que ha hagut de fer tasques que no li pertocaven, com classes o projectes que correspondrien als tutors, o que reconeixen “autoexplotar-se”, ja que treballen en caps de setmana o vacances, o allarguen la seva jornada laboral per arribar als objectius que s’han d’assolir.
El col·lectiu assenyala que la recerca se sosté “a partir de l’explotació i l’excessiva feina dels treballadors i treballadores”, i que un dels factors principals és que la duració dels contractes és insuficient per a gairebé el 71% dels doctorands. Per això, reclamen que es mantinguin els quatre anys de contracte –i no tres– per als que depenen de la UdL i la Generalitat. En aquest sentit, han posat en marxa una recollida de signatures entre el conjunt de la comunitat universitària perquè els faci costat en la reclamació d’aquest quart any de contracte.
zarco ha assenyalat que la precarietat que denuncien es tradueix en el fet que més d’un 50% dels enquestats afirmen patir problemes de salut mental i més del 30% sostenen que la seva salut ha empitjorat des que van començar a treballar. Alhora, sis de cada deu doctorands de la UdL veuen incert el seu futur pel fet de no saber si podran seguir vinculats a la universitat.
“Cal un model acadèmic que permeti l’estabilitat, ja que no tenim cap garantia que seguirem treballant aquí en un futur. Tot això comporta una gran inestabilitat i problemes de salut mental causats pels baixos salaris i la resta de factors”, ha indicat Zarco, que ha afegit que no descarten convocar mobilitzacions o concentracions en defensa dels seus interessos.
