L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha avançat aquest dijous al programa ‘El cafè d’idees’ de La 2 Cat que recorreran la inadmissió a tràmit de la querella que van presentar els cinc exconsellers de Cultura pel trasllat de les obres de Sixena. “Ja la contemplàvem com a molt probable, malgrat que el delicte és de manual”, ha afirmat, assegurant que “l’experiència en estadística” ja els deia que una querella contra un jutge que ha de ser admesa a tràmit per un tribunal de magistrats “tenia poques possibilitats”. L’advocat considera que les administracions liderades per Salvador Illa, Sònia Hernández, Ernest Urtasun i Jaume Collboni s’han posat “de perfil” davant el conflicte i veu “catalanofòbia” rere el conflicte amb l’Aragó.
“L’actualitat ens ho ha demostrat amb el ‘Guernica’, en situacions idèntiques, tractaments desiguals”, ha reblat en la mateixa entrevista.
El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va comunicar aquest dimecres que no admetia a tràmit la querella de Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa contra la magistrada que va ordenar el trasllat de les obres de Sixena, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena i el govern aragonès. Els querellants van argumentar que càrrecs municipals i del govern van induir la jutgessa a executar forçosament la sentència, però els magistrats apunten que aquesta “va actuar legítimament donant compliment a l’ordre de jutjar i executar el que s’ha jutjat”, i que no va cometre cap delicte de prevaricació.
El TSJA afegia, a més, que davant la falta de fonaments examinaria si hi ha abús de dret o mala fe processal en els querellants. En l’escrit, el TSJA afirmava que havia decidit no admetre a tràmit la querella per delicte de prevaricació i que denegava la incoació d’un procediment penal.
El director general de Cultura d’Aragó, Pedro Olloqui, va assegurar just després que des del punt de vista judicial “l’aventura” de les pintures murals de Sixena havia arribat a la seva fi i que aquests s’havien de retornar a l’Aragó. Olloqui també va demanar acabar amb propostes “surrealistes” i instava les parts implicades a posar-se a treballar i resoldre de forma “eficaç” el cronograma pel retorn de les pintures murals. També va carregar contra el “filibusterisme processal” utilitzat per part de les institucions catalanes i les independentistes en aquest afer.
Querella dels exconsellers
Els exconsellers van presentar a finals de març una querella contra la magistrada Rocío Vargas i contra els representants del govern d’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena per sol·licitar l’execució forçosa de la sentència per traslladar les pintures, un fet que consideren que comporta un delicte de prevaricació.
En el seu escrit, els exconsellers demanaven diverses mesures cautelars com exigir a la jutgessa d’Osca que paralitzés qualsevol actuació derivada de l’execució del trasllat de les obres. Ho van argumentar dient que no es pot posar en perill el valor jurídic a protegir, que en aquest cas és el patrimoni històric.
Segons la querella, els càrrecs municipals de Sixena i del govern aragonès van induir la magistrada a executar forçosament la seva sentència del 2016 “amb plena consciència i voluntat que l’execució sol·licitada obviava l’evidència constatada que comportava la destrucció o greu alteració d’uns béns d’interès cultural”.
També van apuntar que sol·licitud d’execució forçosa és “conseqüència d’una voluntat política allunyada del necessari respecte al principi de legalitat”. “El ciutadà és lliure d’actuar segons la seva voluntat, consciència i bon fer, tenint com a límit la llei; però el funcionari o servidor públic només pot actuar de conformitat amb el camí i la manera d’actuar que li marca la llei”, van afegir.
