El Cos d’Agents Rurals, del Departament d’Interior i Seguretat Pública, ha localitzat i interceptat i denunciat els components d’un grup criminal que es dedicava a la venda il·legal d’objectes d’interès arqueològic, quan estaven prospectant amb detectors de metalls al terme municipal de Castelló de Farfanya (Noguera). Durant l’actuació se’ls va intervenir 1.252 objectes metàl·lics d’interès històric i arqueològic, incloent-hi 943 monedes de diverses èpoques. També se’ls van comissar dos detectors de metalls i eines auxiliars com una aixada i un pic.
Posteriorment, en el marc de la mateixa investigació, es van efectuar a Balaguer (Noguera) dues entrades i escorcolls a domicilis de manera simultània amb la finalitat de localitzar altres objectes d’interès històric o arqueològic. Gràcies a aquests escorcolls efectuats per manament del jutjat de primera instància e Balaguer, s’intervenen prop de 1.300 objectes més, majoritàriament monedes, així com tres detectors de metalls addicionals i eines per a la neteja i manipulació d’aquest tipus de peces.
Part del material estava destinat a la venda a través d’un conegut portal de compravenda en línia. Aquesta actuació ha comptat amb un operatiu conjunt d’efectius del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme (GEVA) ), de la Unitat Central de Patrimoni Cultural i del Grup Especial de Col·laboració amb l’Administració de Justícia (GECAJ) del Cos d’Agents Rurals i el suport suport d’efectius del Cos de Mossos d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial de Balaguer.
2025, més arqueofurtivisme
La de la Noguera és una de les 40 actuacions que els Agents Rurals han dut a terme durant els primers 6 mesos de l’any contra l’ús il·lícit de detectors de metalls al medi natural. Aquesta xifra suposa un increment significatiu d’aquesta pràctica il·legal que posa en risc el patrimoni cultural català, ja que durant tot l’any passat les inspeccions per aquesta causa van ser prop de 30.
Tot i que els darrers anys el Cos d’Agents Rurals ha alertat sobre la consolidació de l’ús d’aquests aparells al medi natural, aquest 2025 les inspeccions realitzades fins al moment apunten a que serà l’any amb més actuacions contra aquesta pràctica de la darrera dècada, i que està havent una gran incidència sobre jaciments arqueològics inventariats. Així, el 51,3% de les inspeccions s’han realitzat en jaciments arqueològics inventariats o en un radi de 150 metres, mentre que el 48,6% restant ha tingut lloc fora d’aquests àmbits.
Les conseqüències per als arqueofurtius han anat des de l’obertura de diligències penals i el comís de material, fins a la incoació d’expedients sancionadors o l’emissió d’advertiments informatius.
Segons les dades d’enguany, el territori més afectat per aquesta pràctica són les comarques de Girona, que concentren el 30% de les actuacions, seguides de les comarques de Tarragona (24,3%), Lleida (21,6%) i Barcelona (20%). A l’Alt Pirineu s’ha registrat el 2,7% restant, mentre que a la Catalunya Central i a les Terres de l’Ebre no s’han detectat casos fins ara.
El Cos d’Agents Rurals té encomanada, entre les seves competències, la protecció del patrimoni cultural al medi natural. En aquest sentit, les inspeccions relacionades amb l’ús de detectors de metalls són una de les tasques que els agents duen a terme per prevenir danys als contextos arqueològics i la pèrdua de restes que tenen la consideració de domini públic.
Els detectors de metalls continuen sent una eina habitual entre els anomenats arqueofurtius, persones que cerquen restes arqueològiques amb finalitats lucratives. Cal recordar que la recerca de restes arqueològiques o d’interès històric amb aquesta aparells no està permesa i el seu ús es limita a professionals de l’arqueologia.
Marc legal i obligacions ciutadanes
La Llei de patrimoni cultural català estableix que, davant la troballa o localització de restes arqueològiques o paleontològiques, ja sigui en el marc d’una obra, treball agroforestal o qualsevol altra activitat al medi natural, cal seguir unes pautes ben clares: donar avís a l’Administració en un termini màxim de 48 hores i no tocar ni extreure les restes, tant al medi terrestre com al subaquàtic.
Les restes arqueològiques o d’interès històric tenen la consideració de domini públic. Per aquesta raó, ningú no pot apropiar-se’n, ja que és el Departament de Cultura l’òrgan competent per gestionar aquest patrimoni cultural.
Crida a la responsabilitat i al respecte pel patrimoni
Des del Cos d’Agents Rurals es fa una crida al respecte envers el medi natural i el patrimoni cultural que hi conté. Cal recordar que:
·La recerca de restes arqueològiques o paleontològiques està prohibida, llevat que es tracti d’una intervenció autoritzada.
- Davant una troballa fortuïta, cal avisar l’Administració i no manipular les restes.
- Si es pot evitar, no s’han d’extreure mai restes arqueològiques o paleontològiques del sòl, subsòl o fons marí.
- En cas de troballa, cal fotografiar, geoposicionar i comunicar-la al 112, al Cos d’Agents Rurals, al Departament de Cultura o al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), si es tracta de restes localitzades en entorns aquàtics.
