El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha descartat que l’Ajuntament de Guissona, a la Segarra, afavorís l’empresa valenciana AQLARA en l’adjudicació de la concessió del servei d’abastament d’aigua potable i clavegueram. La sala ha desestimat el recurs de la Companyia General d’Aigües de Catalunya, que havia quedat segona en el concurs i denunciava que el consistori havia permès corregir l’estudi econòmic de l’oferta guanyadora. Aquesta altra firma també qüestionava que la proposta d’AQLARA pogués garantir la qualitat de l’aigua amb un ús creixent dels pous municipals. El tribunal conclou que no hi va haver cap irregularitat que justifiqui anul·lar l’adjudicació. La resolució es pot recórrer davant el Tribunal Suprem.
En la sentència, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC confirma l’adjudicació a AQLARA d’un contracte de deu anys, amb un valor estimat de 6,05 milions d’euros. Considera que l’oferta s’ajustava als plecs i a la normativa sobre qualitat de l’aigua, i que l’Ajuntament va respectar els principis d’igualtat entre licitadors, transparència i lliure competència.
La controvèrsia es remunta al concurs convocat el setembre del 2020, al qual es van presentar cinc empreses. El ple municipal va adjudicar la concessió a AQLARA el juliol del 2021. La Companyia General d’Aigües de Catalunya, segona classificada, va impugnar la decisió davant el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic el març del 2022 i en va demanar l’anul·lació i l’exclusió de l’adjudicatària. El Tribunal va desestimar el recurs el març del 2023 i va aixecar la suspensió automàtica de l’adjudicació. L’empresa va portar aleshores el cas a la jurisdicció contenciosa administrativa.
El tribunal descarta irregularitats en les correccions de l’oferta
Un dels principals arguments de la recurrent era que AQLARA havia pogut modificar irregularment l’estudi econòmic i financer de la seva oferta. Denunciava que la consultora PWACS, contractada per assessorar la mesa de contractació, havia corregit diversos conceptes per ajustar-los als índexs dels plecs, cosa que, segons l’empresa, alterava les condicions de l’oferta i permetia mantenir un cànon superior.
El TSJC recorda que l’estudi econòmic era un document de previsions per comprovar la viabilitat del projecte, però no tenia caràcter contractual. L’únic element vinculant de l’oferta econòmica era el cànon variable. Per això, considera que les correccions de PWACS eren aritmètiques i servien per homogeneïtzar els estudis i facilitar-ne la comparació, sense modificar l’oferta d’AQLARA. També destaca que es van aplicar a altres licitadors.
AQLARA va oferir un cànon variable del 42%, davant del 38,26% de la Companyia General d’Aigües de Catalunya. La recurrent també considerava que la proposta guanyadora havia de ser considerada anormal o desproporcionada, però la sentència ho descarta perquè no superava el llindar del 45,51% fixat als plecs.
Una pericial avala la qualitat de l’aigua dels pous municipals
L’altre gran front del recurs era la qualitat de l’aigua. AQLARA preveia reduir progressivament la compra d’aigua en alta al Consell Comarcal de la Segarra fins al 5% a partir del cinquè any de concessió, i cobrir el 95% restant amb els pous municipals. La recurrent sostenia que aquesta combinació no permetria garantir els nivells de nitrats exigits per la normativa i podria comportar el subministrament d’aigua no apta per al consum humà.
El TSJC dona especial rellevància a la prova pericial judicial, que considera viable la proposta. Segons l’informe, el pou Iryda, un cop instal·lat el filtre previst per eliminar l’arsènic, presenta una concentració mitjana de nitrats de 37,4 mil·ligrams per litre, per sota del màxim legal de 50. Si puntualment se superés aquest límit, es podria incrementar la compra d’aigua en alta i compensar-ho quan els nivells fossin més baixos.
La sala conclou que aquestes previsions permeten garantir la qualitat de l’aigua durant tota la concessió i rebutja que l’oferta incompleixi els plecs o la normativa sanitària. El tribunal desestima íntegrament el recurs i confirma la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic que ja havia avalat l’adjudicació.














