Una de les notícies destacades d’aquesta setmana ha estat la decisió del Tribunal Penal Internacional de dictar ordres de detenció contra els Srs. Benjamin Netanyahu i Yoav Gallant, primer ministre i ex ministre de defensa d’Israel, respectivament. La decisió del TPI rebutja les objeccions que l’estat israelià havia oposat al procediment que s’hi tramitava. Tot i que es tracta d’una decisió de caràcter provisional, els raonaments del tribunal posen en evidència l’actuació de l’estat d’Israel en el conflicte de Gaza i admet que presenta característiques pròpies d’un delicte de genocidi.
La decisió és impactant perquè el TPI és un òrgan internacional de prestigi, que no solem adscriure a cap tendència política concreta sinó que se sol limitar a vigilar el respecte dels tractats internacionals i dels drets humans. Cal recordar també que el TPI ha dictat ordres de detenció contra dirigents de Hamàs en relació al mateix conflicte.
Ara bé, per molt que es tracti d’un anomenat “Tribunal” i que les seves decisions es basin en el dret internacional, hem de reconèixer que reuneix poques de les característiques pròpies d’un tribunal jurisdiccional i que el dret internacional que aplica també és qüestionable que es tracti d’un autèntic sistema normatiu. La característica pròpia de qualsevol dret és que es pugui imposar coactivament i les decisions del TPI depenen de la voluntat dels estats que han ratificat el seu tractat de constitució. D’entrada, hi ha molts estats, i molts d’ells amb gran poder, que no l’han acceptat. Els Estats Units, per exemple, que no ho han fet, ja han ofert un paraigua protector als afectats. I per altra, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha anunciat que no executarà l’ordre de detenció tot i que Hongria sí que hagi acceptat la jurisdicció del TPI.
L’anterior consideració no li treu cap autoritat a la decisió del TPI quan considera que Israel ha utilitzat la devastació i la gana com una arma d’extermini i que amb això ha violat –i continua violant– el dret internacional i els drets humans. És un argument d’autoritat indiscutible però que és discutible que tingui conseqüències pràctiques i efectives.
Suposo que és un signe dels temps que aquest problema s’hagi polititzat, tant a nivell internacional com intern. És evident que el conflicte entre Israel i Palestina està polititzat (de fet, ho ha estat des del naixement de l’estat d’Israel). Però la qüestió a què ara ens referim és una actuació concreta d’Israel contra Palestina i a la seva valoració segons el dret internacional. I de la mateixa manera que tots –o la majoria– estem d’acord que la salvatjada perpetrada per Hamàs el dia 7 d’octubre de 2023 hi va ser totalment contrària, em costa de creure que, per motivacions estrictament polítiques hi hagi ara molta gent que es negui a acceptar que també ho és l’actuació d’Israel.
