Entre els records de la infantesa, hi ha una joguina que em van portar els Reixos que s’anomenava Chiquitren (amb unes vies de fusta i un comboi amb piles) i amb la qual vaig passar estones molt divertides. Després, a les Firetes, pujar al tren de la bruixa era molt divertit, provant d’esquivar l’escombra d’un quinqui amb els cabells llargs i una màscara. També vaig gaudir de valent cada cop que anàvem d’excursió i pujàvem al tren de la Pobla; els túnels i els llacs són fascinants. I és que el tren sempre n’ha provocat molta, de fascinació, i hi ha persones malaltes del modelisme i les maquetes de trens, com es pot comprovar a la fira Lleida Expotren. El ferrocarril ha estat, sens dubte, un dels grans avenços de la civilització humana i actualment hauria de ser un dels mitjans de transport més demandat i eficaç. Però, malauradament, és a les mans d’uns gestors públics incapaços d’encertar amb les prioritats socials i aquest n’és un clar exemple. No es pot pretendre que les coses funcionin i no es facin malbé sense un manteniment com cal. I no s’hi val a posar excuses i uns quants pedaços. Deixar milers de persones –amb nocturnitat i traïdoria– sense els trens Regionals i de Rodalies és intolerable i que no se’ns torni a vendre la moto que som un país modern amb un bon transport ferroviari. Ara com ara, és molt millor pujar al tren del quinqui cabellut i rebre uns quants cops d’escombra.
Sessió: No iniciada
