La llista de polítics que han inflat el seu currículum és extensa. L’últim cas és el de la diputada del PP Noelia Núñez. La falsedat curricular no és privativa dels polítics de dreta. Un dels primers a ser enxampat va ser l’exdirector de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, el qual no s’hi va posar per poc. Roldán presumia de ser enginyer, llicenciat en Ciències Econòmiques i màster en la mateixa matèria. Tots els títols eren falsos. Però potser el cas més coronat va ser el del líder del PP Pablo Casado, el qual va obtenir la llicenciatura en Dret de manera “exprés” i un màster “sense cap mèrit acadèmic”. També es va acabar sabent que el postgrau a Harvard va ser en realitat un curset de quatre dies a Aravaca. Addicionalment va acabar dimitint la presidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes per un màster fals. La llista incorpora l’exministra socialista Carmen Montón, l’expresident andalús Moreno Bonilla, l’exdiputat del PP Tomás Burgos, l’exsecretari del PSOE de Madrid, José Manuel Franco i així podem seguir sense parar. L’ofici de polític es pot exercir sense tenir cap titulació i, en canvi, és el que presenta més fraus. Tenir un títol no és garantia de solvència professional, però és un indicador de capacitació. La història del talent incorpora genis que no van cursar estudis, com Tesla, o que van ser expulsats de l’acadèmia d’arts com Dalí. És habitual que les persones que són un pou de ciència no en presumeixen. En canvi, els set ciències o els savis de cap de marge necessiten papers per aparentar allò que no són. Al Catllar hi ha un saberut que va amb espardenyes embetades que sap fins on es colga el dimoni. Sense cap títol.
Sessió: No iniciada
