El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Suïssa per no limitar de forma “apropiada” les emissions d’efecte hivernacle i perjudicar així la salut de les dones grans. En una sentència emesa aquest dimarts, el TEDH ha donat la raó a un grup de dones suïsses majors de 65 anys, les ‘KlimaSeniorinnen’, constatant que el govern suís ha vulnerat el seu dret a la vida privada i familiar per les seves insuficients mesures contra l’escalfament global. “El canvi climàtic existeix i suposa una amenaça greu, actual i futura per als drets humans”, afirma la sentència. És la primera vegada que el TEDH condemna un estat per la seva inacció davant el canvi climàtic.
Fins ara el TEDH només s’havia pronunciat sobre casos concrets de danys al medi ambient, com la responsabilitat dels estats per l’abocament de residus o l’exposició a materials tòxics, però no s’havia posicionat sobre la responsabilitat de les autoritats estatals a l’hora de prendre mesures per “assolir els objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle”.
Tot i que el Conveni Europeu de Drets Humans no consagra cap dret a un medi ambient saludable per se, Estrasburg a escollit tres casos paradigmàtics per posicionar-se davant la creixent preocupació social pel clima. Només ha donat la raó a la demanda suïssa.
Sentència pionera
Entre els tres casos que el TEDH havia triat com a representatius per marcar jurisprudència, hi ha el d’un grup de dones suïsses majors de 65 anys, les ‘KlimaSeniorinnen’, que havien denunciat Suïssa per no protegir el seu dret a la vida i al respecte per la seva vida i la vida familiar (articles 2 i 8 de la Convenció Europea de Drets Humans). En particular, al·legaven que les autoritats han fracassat en la seva responsabilitat per “introduir legislació adequada” i “mesures suficients i apropiades per assolir els objectius en la lluita contra el canvi climàtic”.
En una sentència pionera, el TEDH ha constatat aquest dimarts que “el canvi climàtic existeix i suposa una amenaça greu, actual i futura per als drets humans”. En concret, considera que el dret a la vida privada i familiar (article 8 de la Convenció) inclou el dret a una “protecció efectiva” per part de les autoritats davant dels “greus efectes adversos del canvi climàtic sobre la vida, la salut, el benestar i la qualitat de vida”.
Si bé individualment aquestes dones no complien “l’estatus de víctima” necessari per denunciar, sí que és el cas de la seva associació perquè com a grup són víctimes de les conseqüències de l’escalfament global del planeta. Un cop establert el seu dret a denunciar les autoritats per la seva responsabilitat, el TEDH analitza en la seva sentència les mesures de Suïssa per complir amb els compromisos internacionals de reducció de les emissions (Acord de París) per limitar l’augment de la temperatura del planeta a 1.5°.
Estrasburg creu que el govern suís “no ha actuat a temps ni de la manera adequada” per “aplicar legislació i mesures pertinents” que redueixin les emissions contaminants. A més, recrimina als tribunals suïssos que rebutgessin les queixes de les activistes “sense prendre en consideració les evidències científiques existents del canvi climàtic”.
Rebuig als altres dos casos
El segon cas era el d’uns joves portuguesos contra una vintena d’estats, entre ells Espanya. Els acusaven de ser responsables de les “onades de calor i incendis forestals” provocats per l’escalfament global i que “impacten les seves vides, el seu benestar, la salut mental i les seves llars”. Tanmateix, el TEDH desestimat el cas per una qüestió tècnica: no havien esgotat la via judicial al seu país.
Per últim, el TEDH ha estudiat la demanda contra França d’un eurodiputat i exalcalde que veu en risc el seu poble per l’augment del nivell del mar. Estrasburg l’ha rebutjat perquè ja no viu al país i no pot reclamar l’estatus de víctima per denunciar-lo.
