El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat tres qüestions d’inconstitucionalitat presentades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l’aplicació de l’amnistia a l’expresident de la Generalitat Quim Torra, l’exconseller Bernat Solé i l’exdiputat Pau Juvillà, condemnats per desobediència. Les qüestions d’inconstitucionalitat han estat desestimades en aplicació de la doctrina del mateix TC que avala la llei d’amnistia. Les tres sentències compten amb vots particulars.
Al juliol de l’any passat, el TSJC va seguir els passos del Suprem i va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del TC sobre la llei d’amnistia. El tribunal ho va fer pel cas que afecta els expolítics independentistes Quim Torra, Bernat Solé i Pau Juvillà, condemnats per desobediència, a més de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. A tots els va suspendre la tramitació de les causes mentre es resolien les qüestions plantejades, algunes també davant els tribunals europeus. El TSJC considerava que la norma aprovada al Congrés podia vulnerar fins a sis articles de la Constitució.
En les diferents interlocutòries, els magistrats, entre els quals hi havia l’aleshores president del TSJC, Jesús María Barrientos, plantejaven els seus dubtes sobre la llei d’amnistia argumentant que suposava “la negociació del dret penal com a instrument de pacificació social” i que suposava “el trencament de la separació de poders”. “El poder legislatiu no pot ser aliè al principi democràtic de primacia de la Constitució”, remarcaven.
Sentències a Torra, Juvillà i Solé
L’expresident Quim Torra va ser condemnat a 15 mesos d’inhabilitació per no despenjar, per segon cop, una pancarta al Palau de la Generalitat a favor dels dirigents del procés presos, el setembre del 2019. En el cas de Solé, va ser condemnat el 2022 a un any d’inhabilitació especial i una multa de 16.800 euros per un delicte de desobediència quan era alcalde d’Agramunt per “participar activament” en l’organització, promoció i celebració del referèndum de l’1-O. En el cas de Juvillà, va ser condemnat per un delicte de desobediència per no retirar els llaços grocs d’una finestra de la Paeria de Lleida durant el període electoral de les generals de l’abril del 2019.
