El tancament i les restriccions al reg del canal d’Urgell per la sequera ha despertat l’interès general sobre aquesta gran infraestructura hidràulica que té més de 160 anys d’història. Així ho destaca la directora de la Fundació dels Canals d’Urgell, Maribel Pedrol, que matisa que si bé aquest interès s’ha traduït en un augment de visitants a l’Espai Cultural que hi ha a Mollerussa, on ja se superen els de l’any passat, també han sortit a explicar el projecte a diverses aules d’extensió universitària de Catalunya arribant a 750 persones. La Fundació fa un any i mig que es va crear per fer “pedagogia” sobre el funcionament del canal i ara es posa el focus en els riscos d’un futur sense modernitzar-lo i amb escassetat d’aigua.
Maribel Pedrol explica que enguany ha sigut tot un “repte” el fet de treballar els objectius de la Fundació que dirigeix. Un ens que va néixer amb la voluntat de “retornar a la societat” tot allò que s’havia invertit des de feia 160 anys amb la construcció del canal d’Urgell. Ara la situació ha portat al canal a no poder fer la seva feina, és a dir, que s’ha viscut una campanya de reg “inèdita” en què no s’ha pogut regar. Per això, Pedrol remarca que ha estat en aquest context que calia explicar més que mai la modernització que s’ha de fer al canal d’Urgell, perquè hi ha “una necessitat”. El que s’havia de viure d’aquí a 50 anys pels efectes del canvi climàtic, ja s’ha patit enguany i ha quedat demostrat que la modernització és bàsica, diu Pedrol.
La crisi de l’aigua que estem patint ha despertat un interès general sobre el funcionament del canal d’Urgell. Així ho corroboren les dades de visitants a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell (ECCU), un centre d’interpretació on s’explica amb la recreació de diferents escenaris i audiovisuals la història d’aquesta infraestructura. Fins a l’octubre, van passar per l’espai 1.515 visitants en 107 visites, xifra que ja supera la total del 2022, quan va haver-hi 1.305 visitants. No hi ha hagut una gran afluència de públic com la que hi va haver en l’anterior crisi de l’aigua entre els anys 2004 i 2008, però sí que s’ha notat que l’interès per saber més del canal ha arribat de més punts de la geografia catalana. I es que, se’ls ha cridat per anar a fer conferències en aules d’extensió universitària a Castellar del Vallès i Badalona, com a dos exemples de llocs de fora de les comarques de Ponent. Aquestes conferències, sumades a les que també s’han fet a Linyola i Mollerussa han aplegat més de 750 persones, mentre que en tot el 2022 només se’n va fer una amb 30 persones.
De fet, Pedrol remarca que la gent no és conscient del que arriba a abastar un canal com el canal d’Urgell, que rega unes 70.000 hectàrees de cinc comarques de Ponent, però també dona servei a uns 77.000 habitants, granges i indústries. Enguany se n’ha parlat tant als mitjans de comunicació que la gent comença a “voler saber-ne una mica més”, possiblement perquè han vist com “se’ls tocava l’aigua de casa”, diu Pedrol. Per aquest motiu, remarca la importància de fer pedagogia.
