El Tribunal Suprem, en la seva Sentència 766/2025, de 24 de setembre de 2025, ha absolt un pare condemnat per delicte d’abandonament per no anar a recollir a la seva filla menor (14 anys), que estava a casa d’una familiar d’una amiga, en tractar-se d’un fet aïllat. La sentència aclareix que no tota omissió dels deures d’assistència implica delicte, ha d’existir persistència en la desatenció i risc real per al menor, factors que no concorren en el supòsit analitzat. El cas ha servit per a delimitar l’abast de l’article 226 del Codi Penal, delicte d’abandonament de família, i ve a recordar-nos que la via penal està reservada per als casos més greus.
								













