L’arribada de la generació Z al mercat laboral està redefinint les prioritats dins de les empreses. Segons l’últim estudi sobre Benestar i Salut Laboral a Espanya, elaborat per Edenred, els professionals més joves mostren noves exigències laborals que van més enllà del salari i que estan obligant les organitzacions a replantejar les seves polítiques de benestar, flexibilitat i beneficis.
Una de les dades més reveladores de l’estudi és que gairebé un de cada quatre joves (24%) situa el bon ambient laboral i la cohesió de l’equip com el principal factor de l’anomenat “salari emocional” per a romandre en una empresa. Aquesta dada posa de manifest que, per a una part significativa de la generació Z, el clima laboral es converteix en una autèntica línia vermella a l’hora de decidir si continuar o no en una organització.
Un canvi de prioritats: més flexibilitat i benestar
Encara que el salari continua sent un element rellevant per a la generació Z, ja no ocupa el lloc central que tenia per a generacions anteriors. De fet, només el 41,7% dels joves ho situa com la principal prioritat per a sentir-se satisfet en la seva empresa, sent el grup generacional que menys el prioritza enfront de la resta.
En canvi, la flexibilitat laboral gana peso entre els professionals més joves. Un 17,3% l’assenyala com la seva principal prioritat, més que en qualsevol altra generació, la qual cosa confirma que els models de treball més adaptables s’han convertit en un dels grans atractius per a aquest col·lectiu.
Aquesta tendència també es reflecteix en la seva realitat laboral. La generació Z és la que més accés té a modalitats de treball flexibles, amb un 31% que afirma comptar amb flexibilitat total i un 34,5% que treballa en models parcialment flexibles. En conjunt, gairebé dos de cada tres joves desenvolupen la seva activitat en entorns laborals amb algun grau de flexibilitat, el percentatge més alt entre totes les generacions analitzades en l’estudi.
A més, aquest tipus de models té un impacte directe en el seu compromís amb el treball. Més de la meitat (56,3%) assegura que la flexibilitat augmenta significativament la seva motivació i rendiment, la qual cosa reforça el paper d’aquestes polítiques com a eina per a millorar el benestar i l’acompliment professional.
No obstant això, el factor que més condiciona el seu equilibri entre vida personal i professional és la distància al treball. El 70,1% dels joves considera que el desplaçament suposa una barrera per a la seva vida personal, el percentatge més alt entre totes les generacions analitzades. Aquesta dada torna a evidenciar la importància que la generació Z atorga a models laborals més flexibles, que facilitin el teletreball o permetin comptar amb horaris més adaptables.
Beneficis pràctics enfront d’incentius a llarg termini
Les preferències d’aquesta generació també reflecteixen un canvi en el tipus de beneficis que esperen de les empreses. Enfront d’incentius tradicionals associats al llarg termini, els joves mostren una clara preferència per beneficis vinculats al benestar quotidià i a la qualitat de vida laboral.
Entre ells destaquen el suport al transport o la mobilitat (34,1%), la cobertura d’assegurança mèdica (30,1%) i els serveis de benestar com a ioga, fisioteràpia o nutrició (29,6%). Aquest tipus de beneficis, cada vegada més presents en programes de retribució flexible responen a demandes cada vegada més vinculades al dia a dia laboral. Per contra, els beneficis vinculats al llarg termini a penes desperten interès entre els joves: només l’1,2% considera prioritàries les ajudes relacionades amb plans de pensions o assegurances de vida.
La conciliació també forma part de les prioritats laborals d’aquesta generació. Per al 49,5% dels joves és un factor determinant a l’hora de triar o romandre en una empresa, mentre que per a un altre 43,7% és important, encara que no decisiu.
En aquest context, les dades apunten a un canvi generacional en la manera d’entendre l’ocupació. Per a la generació Z, el treball ja no es mesura únicament en termes de salari: l’ambient laboral, la flexibilitat, el benestar i els beneficis que impacten en la vida diària s’han convertit en factors determinants per a decidir on treballar i quant temps quedar-se.
