Si em llegiu aquí alguna vegada o de tant en tant, ja sabeu que al setembre sempre toca explicar algun episodi costumista de Villaseco del Pan, un petit poble de Zamora en el qual encara estiuejo. Aquesta vegada destacaré un parell d’anècdotes que us poden interessar (almenys només pretenc això). Hom sap que no m’agraden els gossos i jo a ells tampoc (crec que ja sense excepcions), de manera que la meva relació amb els mastins castellans (cans gegantins que defensen els ramats d’ovelles dels llops) va tornar a ser controvertida, encara que vaig sortir d’una peça i sa i estalvi, almenys amb els dits suficients per teclejar aquest testimoni urbanita i maldestre. Però, sense cap dubte, la bomba d’aquest estiu a Villaseco del Pan ha estat l’actuació d’un grup de senyores del qual no recordo (ni vull) el seu nom. Aquestes, que no van ser ni voluntarioses, van perpetrar una actuació infame. Ni tan sols van poder destrossar les cançons, ja que la majoria eren inintel·ligibles. Es podria dir, crec, que a les dues cantants els hi prohibirien, fins i tot, l’entrada a un karaoke de tercera. El públic de Villaseco del Pan, que tampoc és massa exigent, es va quedar amb cara de pasta de moniato. Però el fet és que des de l’actuació d’aquesta colla no es va parlar d’altra cosa al poble, que trigarà anys i panys a oblidar el xou (si és que ho aconsegueixen alguna vegada). En tot cas, si jo fos de Tele 5, les contractaria immediatament perquè, sens dubte, seria un gran èxit en prime time de telescombraria de l’alçada d’un campanar.
Sessió: No iniciada
