Aquest matí, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Proposició de Llei sobre el reconeixement de la singularitat d’Aran que, a proposta del govern d’Aran, han presentat els grups parlamentaris de PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, ERC, CUP i Comuns.
Un pas històric per a la Val d’Aran i la seva màxima institució que ha de permetre que el Conselh Generau d’Aran, que ha de poder exercir el seu autogovern en el marc del que estableixen tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com la Llei de Règim Especial de la Val d’Aran, no sigui assimilat jurídicament i administrativament a una administració local, fet que contradiu el mandat d’aquestes dues normes jurídiques.
La Proposició de Llei aprovada incorpora un article únic de modificació del Decret 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en què s’hi afegeix una disposició addicional cinquena que manifesta que “en el marc del que disposen els articles 2, 5 i 11 de l’EAC i la disposició addicional 17 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, la legislació de règim local s’aplica a l’Aran i al seu Conselh Generau només en absència de regulació específica, tot respectant, en tot cas, la posició singular d’Aran i d’acord amb les previsions especials del seu règim propi”.
Malgrat que la Val d’Aran i el seu Conselh Generau compten amb un reconeixement clar, a la pràctica la màxima institució aranesa ha estat assimilada a un ens local ordinari, aplicant-li automàticament la normativa definida per a l’àmbit municipal. Així, aquesta aplicació automàtica ha comportat greus problemes en el funcionament institucional d’Aran, en matèria d’organització interna, règim pressupostari, gestió econòmica i exercici de les competències pròpies, com pot ser la de salut i atenció social que, tot i ser de caràcter autonòmic, s’ha de gestionar amb els límits pensats per a les administracions locals, “cosa que, a més de contradir explícitament l’autonomia política d’Aran, condiciona els serveis públics a la ciutadania que gestiona el Conselh Generau”, ha manifestat la síndica d’Aran, Maria Vergés.
En aquest sentit, la síndica d’Aran ha declarat en diverses ocasions que “l’autogovern d’Aran no té una naturalesa només administrativa sinó política, tal com reconeix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, una norma que és de rang estatal també” i afegia que “aquesta naturalesa política exigeix que la legislació de règim local no sigui un límit del nostre règim propi, sinó que es pugui aplicar de manera coherent i respectuosa amb el reconeixement de la nostra singularitat”.
La sindica d’Aran, Maria Vergés, manifestava a la sortida del Parlament que “avui és un dia històric per a Aran perquè, després de més de trenta anys d’autogovern, hem fet un pas definitiu perquè el reconeixement de la singularitat aranesa sigui, de veritat i a la pràctica, útil per a la nostra ciutadania, i que ens ha de permetre consolidar l’autonomia política d’Aran i, per tant, la garantia dels serveis públics al nostre territori”. També la síndica ha volgut agrair als grups parlamentaris que han presentat aquesta Proposició “la seva voluntat i compromís per fer possible aquest salt endavant de l’autogovern aranès, cosa que els honra i que agraïm en nom del poble d’Aran”.
La Proposició de Llei ha estat aprovada amb 109 vots a favor, 15 abstencions i 11 vots en contra.
