El Parlament ha aprovat aquest dimecres la llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS). Els grups de PSC, Junts, ERC i Comuns hi han votat a favor (102), i el PPC i Aliança s’han abstingut (17). En canvi, Vox i CUP (15) hi han votat en contra. La nova entitat unirà la planificació, la governança i l’acció conjunta dels sistemes de salut i de serveis socials. Durant el debat parlamentari, la consellera de Salut, Olga Pané, ha destacat que l’AGAISS garantirà la sostenibilitat dels sistemes sanitaris i de serveis socials. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, ha afirmat que s’obre una “nova etapa” per integrar dos pilars de l’estat del benestar i canviar de manera “profunda” l’assistència a la població.
El ple ha celebrat aquest dimecres al migdia el debat final del projecte de llei de l’AGAISS. El text del dictamen de la comissió s’ha aprovat gràcies als 101 vots de PSC, Junts, ERC i Comuns. La resta (PPC, Vox, CUP i Aliança) ho han fet en contra, sense cap abstenció. La cambra ha rebutjat les esmenes que hi han arribat vives. FInalment, els quatre grups que han votat a favor del dictament també ho han fet del conjunt del text. En canvi, PPC i Aliança s’han abstingut en aquesta darrera votació, tot i votar en contra del dictamen prèviament.
Debat parlamentari
La consellera Pané ha obert el debat, i ha destacat que no es crea cap sistema nou, sinó que es coordinen els ja existents per fer menys burocràtics els procediments. La consellersa de Salut ha celebrat que el marc legal faciliti crear un pla únic per a cada persona basat en una valoració integral de les seves necessitats, tant les socials com les sanitàries. Pané ha afegit que l’AGAISS és “necessària” perquè permetrà garantir la sostenibilitat d’un sistema “absolutament indispensable” per afrontar el quadre demogràfic del país.
Per la seva banda, la consellera Martínez ha asseverat que la llei farà que s’avanci “amb peu ferm” cap a la integració de l’atenció social i la sanitària. Serà un “pas essencial” per construir els serveis públics “d’excel·lència” a què aspira el Govern, tal com ha remarcat la titular de Drets Socials. Martínez ha apuntat que s’obre ara una “nova etapa” dins la integració de dos pilars de l’estat del benestar, en referència al sistema de salut i al de serveis socials. Tal com ha repetit, es podrà situar la persona “al centre”, i deixar d’entendre-la com algú que només té una sola necessitat de salut o bé de serveis socials.
La ponent relatora, Sara Jaurrieta (PSC-Units), ha exposat els treballs de la ponència i la comissió en la tramitació de la iniciativa, que ha arribat a aquest debat final amb 21 esmenes reservades pels grups, 14 de la CUP, 6 del PPC i 1 dels Comuns, tombades pel ple. La diputada socialista ha destacat els mesos d'”intensos” treballs i el debat “enriquidor”.
Durant el debat, Junts ha celebrat l’aprovació del projecte de llei i ha assegurat que respon a una demanda “unànime” del sector i dels usuaris. El diputat Jordi Fàbrega ha assegurat que “ara ve la part més important” que és desplegar-la al territori, i ha urgit el Govern a complir amb tots els terminis i punts que preveu la llei.
El diputat d’ERC Carles Campuzano ha criticat que alguns grups s’hagin “auto-exclòs” del debat, sense presentar esmenes, ni participar de la ponència ni de les compareixences. L’exconseller de Drets Socials ha constatat aquest “poc respecte” per part d’alguns partits. Campuzano també ha advertit que l’AGAISS s’ha de desplegar pel territori.
La diputada del PPC Belén Pajares ha aplaudit alguns dels apartats del text, però també ha criticat que no s’hagin acceptat esmenes del seu grup parlamentari. Pajares ha celebrat que es busqui connectar els dos sectors i que es doni continuïtat a l’atenció a les persones, situant usuaris i pacients “al centre”.
Núria Lozano, diputada dels Comuns, també ha lloat “l’alt grau de consens” que creu que ha generat la norma i ha remarcat que és fruit d’una tasca “intensa” amb els diferents agents socials implicats. Lozano ha admès que hi ha aspectes “millorables”, però s’ha mostrat satisfeta del resultat general del text.
La CUP, en canvi, ha rebutjat la llei perquè creuen que “no solucionarà els problemes greus i estructurals” existents. “El tema de fons és el mateix: s’aprovarà una nova llei, però no es resoldrà la precarietat de les treballadores, ni la fragmentació entre proveïdors, ni s’acabarà amb la privatització del model” ha dit la diputada Pilar Castillejo.
La diputada de Vox María Elisa García ha afirmat que l’AGAISS és un dels centenars de “xiringuitos propis” que té el Govern: “L’estructura és una despesa inútil”. Finalment, Aliança també ha carregat contra la llei i ha dit que “només seria eficaç” si el model sanitari català estigués “consolidat”. “Com millorareu l’atenció a gent gran o a persones amb problemes de salut si no els doteu de recursos econòmics i no accelereu els tràmits?”, ha criticat la líder del partit, Sílvia Orriols.
Martínez i Pané celebren l’acord
En una atenció a mitjans posterior a l’aprovació de la llei, Martínez Bravo ha assegurat que la nova llei posa Catalunya a l’avantguarda internacional en termes d’integració sociosanitària i que permetrà que cada persona tingui un pla únic i integrat en el qual es reconeguin les seves necessitats socials i sanitàries.
En una línia similar s’ha expressat Pané, que ha insistit que amb el nou instrument creat les valoracions per les dependències es podran resoldre molt més ràpid. De fet, ha dit que aquest tràmit actualment es fa amb un període d’entre 12 i 14 mesos, i que a partir d’ara es podrà fer en un d’entre un i dos mesos.
La persona al centre
El projecte crea l’agència com a entitat de dret públic amb l’objectiu de garantir una atenció integrada social i sanitària de qualitat que asseguri la universalitat dels serveis bàsics i una atenció centrada en la persona, promovent accions conjuntes entre les administracions per a la cura i l’atenció de les persones en l’entorn domiciliari i comunitari. I, especialment, de les que tenen més necessitats socials i sanitàries, com ara les persones grans, les que presenten alguna discapacitat o les que tenen problemes de salut mental o addiccions.
L’agència té per objecte garantir una atenció integrada que potenciï l’autonomia de les persones, l’atenció a les famílies i l’entorn de les cures, i un dels seus objectius principals és millorar les condicions laborals dels professionals de l’atenció i implantar un pla únic que millori l’eficàcia i la sostenibilitat d’aquesta atenció. Així mateix, el text estableix que l’agència ha d’entrar en funcionament en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la llei amb un pla estratègic aprovat i que el Govern ha de reservar una partida pressupostària per crear-la.
Debat a la totalitat
El projecte de llei per a la creació de l’AGAISS va superar el debat a la totalitat al ple ara farà un any, el 18 de desembre del 2024. Tots els grups van rebutjar l’única esmena de retorn presentada per Vox al projecte de llei, menys el PPC, que s’hi va abstenir. L’objectiu de la iniciativa, tal com va defensar la consellera Pané, és coordinar els departaments que intervenen en l’atenció integrada social i sanitària.
Es tracta d’una iniciativa que es va començar a tramitar en la legislatura anterior, amb l’executiu de Pere Aragonès (ERC), però que va decaure per la convocatòria anticipada d’eleccions. A finals de l’octubre de l’any passat el Govern va recuperar el projecte llei, que va ser aprovat pel Consell Executiu.
Acció conjunta de Salut i Serveis socials
L’AGAISS permetrà unir, per primera vegada, la planificació, la governança i l’acció conjunta dels sistemes de salut i de serveis socials. Es crearà un model únic d’atenció per a tot el país i els ciutadans que ho necessitin tindran una valoració única, un pla d’atenció únic i un professional referent, que podrà ser una infermera o metge de capçalera, un treballador social o qualsevol altre professional del sector, segons les necessitats de cada moment. Per aconseguir-ho, la llei habilita per primer cop la compartició segura de dades entre salut i serveis socials per a finalitats assistencials, amb una plataforma digital integrada.
Es prioritzarà l’atenció domiciliària i comunitària, per allargar la vida a casa i reduir les institucionalitzacions innecessàries, així com l’atenció a la salut mental i la discapacitat.
L’atenció social i sanitària coordinada a les residències de gent gran és el que està més avançat, ja que el 95% del miler de residències ja estan coordinades amb l’atenció primària i el 99,4% dels 320 equips d’atenció primària que tenen residències a la seva àrea d’influència ja estan coordinats amb els centres residencials. De fet, als territoris on l’atenció social i sanitària està més integrada s’ha reduït un 20% el risc d’acabar vivint en una residència de gent gran, un 13% els ingressos hospitalaris, un 10% la polimedicació i un increment de 3 dies anuals de mitjana de vida a la residència. De moment, l’experiència funciona en 18 territoris.
En els últims quinze mesos, els professionals han fet gairebé un milió de consultes al portal digital que inclou dades sanitàries i socials dels pacients, i això ha permès 130.000 visites anuals menys al CAP, ja que els serveis socials, per exemple, ja poden consultar els expedients mèdics per fer les valoracions de la dependència i la discapacitat.
Objectius de l’AGAISS
Catalunya és un dels territoris més envellits del món, amb un 20% de població major de 65 anys, 1,6 milions de persones, i unes 260.000 persones majors de 84 anys. Cada any a Catalunya hi ha 35.000 persones més que superen els 65 anys i 13.800 més que superen els 80. El 2050 es preveu més d’un milió de persones majors de 80 anys. Catalunya és la comunitat amb més residències, més de 1.000, i amb més residents, més de 60.000, amb una mitjana de 86 anys. Un 89% dels usuaris té condicions clíniques de complexitat elevades i el 20% estan a l’últim any de vida.
Un milió de persones requereixen atenció sanitària i social de forma habitual, com persones grans, persones amb discapacitat i dependència, amb problemàtiques de salut mental i addiccions, amb malalties cròniques o que ja estan al final de la vida. La Generalitat calcula que una persona amb necessitats socials i sanitàries pot ser atesa per fins a 20 recursos diferents, molt sovint de forma descoordinada. Aquesta fragmentació afecta negativament la població, els professionals i el sistema, amb necessitats no cobertes, duplicitats, sobrediagnòstics i sobretractaments, hospitalitzacions i institucionalització potencialment evitables, burocràcia excessiva i sobrecàrrega per als professionals, entre altres.
L’absència d’una governança única, de capacitat executiva compartida i d’un sistema d’informació integrat impedeix progressar més en qualitat, equitat i sostenibilitat. L’AGAISS, segons els impulsors, proporciona el marc institucional que permetrà consolidar els resultats assolits, garantir-ne l’escalabilitat territorial i assegurar una integració social i sanitària efectiva, estable i sostenible en el temps, més enllà de cooperacions puntuals com fins ara.
Els objectius de l’AGAISS són garantir la màxima coordinació dels professionals i les organitzacions dels serveis socials, sanitaris i comunitaris; potenciar l’autonomia de les persones i millorar-ne els resultats de salut i benestar personal, promoure’n l’apoderament i la corresponsabilitat; millorar l’eficiència i la sostenibilitat dels sistemes sanitaris i de serveis socials; i millorar l’experiència dels ciutadans, del seu entorn cuidador i dels professionals.
Els pacients i les famílies tindran un únic pla d’atenció, coherent i sense contradiccions, un professional referent per coordinar tot l’itinerari d’atenció, menys tràmits i menys repeticions gràcies a la compartició d’informació, més atenció domiciliària i comunitària que eviti institucionalitzacions innecessàries, i una atenció proactiva, anticipant riscos abans que esdevinguin crisis.
Els professionals es beneficiaran de tenir informació compartida en temps real, reducció de burocràcia i eliminació de tasques duplicades, criteris i circuits únics per a tot el país, espais de governança territorial per a decisions conjuntes, i millor capacitat per oferir intervencions preventives i proactives.
Finalment, el sistema es veurà beneficiat també per una governança compartida entre Generalitat, món local, salut, serveis socials i representants de la ciutadania; l’ús de dades integrades per planificar millor, anticipar necessitats i millorar resultats; una interoperabilitat completa entre sistemes d’informació en dos anys; un finançament orientat al valor, que fomenta l’eficiència i l’equitat; i més sostenibilitat en un context d’envelliment i creixent complexitat.
L’aposta de l’AGAISS-Cat proporciona una solució estructural en la línia de les reformes impulsades per diversos països europeus, Canadà, Japó o Austràlia, on la integració social i sanitària s’ha convertit en una de les grans prioritats de les polítiques públiques. Organismes com l’OMS, la Comissió Europea i l’OCDE coincideixen que la integració és essencial per afrontar els reptes globals d’envelliment, cronicitat i dependència.
Els següents passos
L’aprovació d’aquesta llei culmina quatre dècades d’intents per millorar la coordinació entre el Departament de Salut, el de Drets Socials i els ens locals a Catalunya. Si bé especialment durant els darrers quatre anys, Catalunya ja ha experimentat un impuls notable en atenció integrada, el model actual de cooperació entre salut i serveis socials ha arribat al límit estructural del qual pot assolir sense una arquitectura institucional compartida, assegura el Govern.
A partir d’ara, el Govern ha d’aprovar per decret els estatuts abans del juny vinent i el pla estratègic a continuació perquè l’agència entri en funcionament al novembre. Tot seguit es constituiran els òrgans de govern, i el novembre del 2027 hauria d’assolir-se la interoperabilitat total dels sistemes d’informació dels serveis socials i sanitaris.
La llei consta de 24 articles dividits en quatre capítols, a més de 13 disposicions addicionals, una derogatòria i sis finals. L’AGAISS serà una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i financera i adscrita al departament que el Govern determini, que encara no s’ha decidit i que pot variar en el futur.
Com a òrgans de govern, tindrà la presidència i dues vicepresidències, a més d’un consell rector, que serà l’òrgan central de decisió, que integra la Generalitat, el món local, el sector social i sanitari, agents econòmics i socials, associacions d’usuaris, el tercer sector, col·legis professionals i societats científiques. Igualment, hi haurà el consell general, l’òrgan consultiu prioritari, format per sindicats, patronals, corporacions de professionals, societats científiques, experts i ciutadania. Per últim, hi haurà altres òrgans consultius sobre ètica i diversos grups de treball.
La directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, assegura que seria un error abocar més diners al sistema “per fer el mateix” que fins ara. Per això, la intenció no és duplicar serveis, sinó fer una atenció diferent. No obstant això, admet que si el Parlament no aprova els pressupostos del Govern del 2026 serà més complicat tirar endavant l’agència. Tot i això, ha assegurat que els professionals continuaran treballant com si aquesta existís, tot i que comportaria més dificultats.
