“Els incendis de sisena generació es propaguen a velocitats extremes”. Així ho afirma Jordi Castellví, sotsinspector del GRAF, que afirma que l’any 2021 ja van ser conscients que podien arribar aquest tipus d’incendis a Catalunya. Va ser arran del que hi va haver a Santa Coloma de Queralt, però ara, amb el que ha passat a Torrefeta i Florejacs, ja és un fet.
Per entendre el que passa, Castellví ho compara amb un secador. “Projecta l’aire calent cap a les capes altes” i al condensar-se es forma el pirocúmul que es va veure a l’incendi de Torrefeta i Florejacs. D’alguna manera, la humitat del terra es condensa a gran alçada i aquests “aires ascendents i descendents” és el que fa que hi hagin “velocitats extremes”. L’incendi que va provocar dos morts a la Segarra, i que va causar danys materials en masies i pallers del municipi d’Oliola, corria 14 quilòmetres en mitja hora. “En una hora es movia a una velocitat de 28 km/h i això són registres extrems. No els havíem vist mai”, explica Castellví. De fet ho compara amb el gran foc que es va veure fa molts anys a Alexandria, a Grècia. “Són incendis que busquen grans eixos de condensació”.
En aquest tipus de casos l’actuació dels Bombers és molt diferent de la que fan quan s’enfronten a incendis convencionals. “En cap cas es pot atacar el cap de l’incendi. “El motor d’aquests focs és l’atmòsfera i evolucionen molt ràpidament”. Per tant Castellví explica que no poden posar ningú a apagar el foc pel cap de l’incendi. El que es fa, llavors, és “tancar-lo des del flancs”. És a dir. Des de darrere. Per això dimarts passat els Bombers van centrar els seus esforços en confinar l’incendi en l’espai que hi ha entre la C-13 de Tàrrega a Agramunt i de la carretera de Ponts a Sanahuja.
Aquest tipus d’incendis de sisena generació es van començar a veure el 2016 al Canadà. Després n’hi va haver a Xile el 2017, en el que es va conèixer com a “tempestes de foc”, i posteriorment també n’hi va haver a Portugal, Califòrnia i Grècia. El 2021 els Bombers ja van ser conscients que podien arribar aquest tipus de focs a Catalunya arran d’un incendi similar a Santa Coloma de Queralt. I ara ha passat “Les condicions atmosfèriques hi són i les temperatures de rècord també”, diu Castellví, que apunta al canvi climàtic com a principal factor d’aquest tipus de focs. “Si no hi ha un paisatge ben gestionat hi haurà energia suficient al terra per aquests incendis”, afirma. De fet, que la primavera hagi estat plujosa ha fet també que hi hagi un paisatge amb “molt combustible”, amb camps de blat “altíssims”, amb la qual cosa quan es declara un incendi això “genera energia i no té on aturar-se”.
En aquest cas, el sotsinspector Castellví explica que aquests focs tenen un “motor no en superfície, sinó en l’atmòsfera”. Això canvia totalment el que s’havia fet fins ara. Abans, la velocitat de propagació i el comportament de l’incendi es coneixia molt bé. “Anàvem on teníem oportunitats d’atacar-lo”. Però ara això ha canviat. Això no vol dir, sostè Castellví, que no hi hagi incendis convencionals com els que s’havien conegut fins ara. Possiblement hi seran en el 80 o el 90% dels casos però l’atmosfera té ara unes condicions que abans no hi havia. I això, diu Castellví, també és deu al canvi climàtic.
D’altra banda, el sotsinspector del GRAF fa incidència en la manera d’actuar davant d’aquests fenòmens i fa incís en el fet que s’ha de complir fil per randa les ordres de confinament. “S’ha d’evitar que la gent entri al perímetre” perquè hi pot haver unes “condicions exteriors de supervivència nul·les. Sense visibilitat i amb vent fort i molt fum”, conclou.
