El Lleida Llista va poder sumar els tres punts davant el Shum Maçanet en els darrers sospirs de partit. Els llistats van aconseguir el definitiu 3-2 a 33 segons pel final gràcies a un gran gol de Jordi Badia. A més, l’empat a 2 arribava a 3’18” pel final gràcies a l’encert de Darío Giménez en el llançament de la directa fruït de la 10a falta dels del Gironès.
Aquest gol de l’argentí, a més, tenia una forta càrrega psicològica perquè pujava a l’electrònic del pavelló 11 de setembre de Lleida només 27 segons més tard que els visitants tornessin a posar-se per davant amb l’1-2 que signava el seu capità.
Gol aquest, que podia haver ensorrat anímicament als jugadors del Lleida Llista perquè arribava només quatre segons abans que recuperessin el seu 5è efectiu en pista. A més, aquesta blava la sofria Nico Ojeda al moment en que els d’Edu Amat més estaven pressionant la porteria rival.
I si tot plegat no fos prou, Pepe Hernández aconseguia aquest advers 1-2 fruit de rebre un rebot d’un tir errat d’un company seu. El del Gironès rebia fortuïtament aquesta pilota totalment sol davant mateix de la porteria llistada al pal contrari d’on estava situat el porter del Llista, un Javi Sánchez que tornava a la titularitat i ho feia amb una gran actuació.
Aquesta no era l’única gerra d’aigua freda a la qual es van haver de sobreposar els lleidatans. El primer gol també va suposar un autèntic revés anímic perquè arribava de penal a la meitat d’una segona part on el Shum no havia incomodat gens la porteria dels d’Edu Amat.
A més, els llistat venien d’errar precisament dos penals, el darrer d’ells poc abans d’aquesta estrena al marcador de Presas. La primera d’aquestes boles aturades no transformades la desaprofitava Moncusí a un minut pel descans. La segona es produïa ja en la represa, al minut 6. Aquest cop qui no se’n sortia era el màxim anotador de l’equip, Nico Ojeda.
Cert és que feia el més difícil, que era deixar assegut al porter del Shum, però la bola se li va escapar per ben poc.
“Enguany tenim una mentalitat diferent i l’equip ha cregut”
“Edu Amat deia al final del partit que “el Maçanet està fent les coses molt bé i sabíem que seria difícil. L’equip ha sortit molt bé, però ens falla el de sempre, que és aprofitar les ocasions que tenim. Al final, amb el penal i la superioritat, han aparegut els fantasmes del passat, però enguany tenim una mentalitat diferent i el que abans amb 1-2 hagués estat un gerro d’aigua freda, avui ha estat un equip que ha cregut i, a més, hem pogut marcar de pressa. Amb l’empat no ens hem donat per satisfets i hem buscat la victòria fins que ha arribat.
