El diari LA MAÑANA regalarà als seus lectors aquesta Diada de Sant Jordi el llibre ‘Ramon Currià i Caelles (1881-1961). Estudi i recuperació del seu llegat musical. La seva música religiosa. Rere les passes de Richard Klein’, una obra del químic, pianista i escriptor Josep Lluís Viladot que va guanyar el 35è Premi Josep Lladonosa d’Història Local dels Països Catalans. És una biografia de Ramon Currià, besavi de l’autor, músic i compositor nascut a Almatret que va tenir una gran importància durant la primera meitat del segle XX, una de les grans èpoques de la música lleidatana, que no és gaire conegut en l’actualitat, però que en el seu moment sí estava força valorat, “com mostra una ressenya de LA MAÑANA sobre el concert de Santa Cecília d’autors lleidatans l’any 1969, on Currià anava de bracet amb músics il·lustres com Enric Granados, Ricard Viñes, Emili Pujol i altres”, explica Josep Lluís Viladot.
De ben jove, Ramon Currià va anar a viure amb la família a Lleida, “on va desenvolupar tota la seva carrera”. Aviat, afegeix, “va ser descobert per Lluís Derch a l’Escolania de la Catedral de Lleida on va ‘fitxar’ com a organista, i també era demanat als cafès i cinemes de l’època”, a més d’ingressar per oposició a l’Escola Normal de Lleida el 1914 (i fins a la seva jubilació), el que el va destacar també en el món de la pedagogia. “Era una persona molt activa, component música per esdeveniments, acompanyant celebracions litúrgiques o dirigint cors com l’Orfeó Lleidatà o el Cor de nens Granados. Com a compositor, “deia que havia escrit 600 cançons escolars i també són importants les sardanes per a cor i les cançons per a solista, com ‘L’aula del Llorer’, sobre el poema de Magí Morera i Galícia”. Però on va tenir una especial rellevància va ser en la música religiosa. “Va escriure diverses obres religioses, sovint dedicades a la Verge Maria, amb les quals va ser guardonat en ocasions a l’Acadèmia Mariana de Lleida als anys 1910s”, remarca Viladot, i diu que entre les millors peces estan ‘Ave Maria’ o el ‘Regina Coeli’ per a cor.
I a més de la música, Ramon Currià també va destacar en altres àmbits. De fet, moltes vegades “era el creador de les coreografies infantils i sovint era l’autor de la lletra”. També es va endinsar en altres disciplines, com la pintura, “està documentat que va fer retrats de músics il·lustres com Ricard Viñes o Lamote de Grignon”.
El llibre es presentarà demà dimarts (18.00 hores) a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en un acte en què l’autor, Josep Lluís Viladot interpretarà dues peces de Ramon Currià, acompanyat amb la soprano Iolanda Dolcet. La publicació per part d’Edicions de la Universitat de Lleida és el final d’un procés que Josep Lluís Viladot va començar fa temps. “La meva activitat professional és la ciència, i principalment m’he dedicat a l’enzimologia”, explicar l’autor, que també és músic, amb el títol de professor de piano del Conservatori del Liceu, i actuant com a solista o acompanyant cors com el Cor Vivaldi, els dos cors de la Societat Bach, el Cor de Cambra Impromptu i la Capella de Música de Badalona.
La idea de fer l’estudi sobre el seu besavi, més enllà de la documentació que tenis, va materialitzar-se a partir del contacte d’un familiar a Anglaterra; “estava realitzant el Màster de Patrimoni Musical Litúrgic a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i vaig proposar fer-ne com a treball de fi de màster l’estudi biogràfic, musicològic i de catalogació d’aquest personatge, amb la supervisió del professor de la UdL Màrius Bernadó”. A més, diu, “he anat difonent en concert obres de Currià, amb recitals monogràfics que sempre han agradat molt”.
Ara, a les portes de Sant Jordi, quan els lectors de LA MAÑANA podran tenir el seu exemplar, considera que “tot i que originalment un treball de màster, amb el seu catàleg i les seves anàlisis musicals, el lector no acadèmic pot gaudir de la seva vida digna de novel·la, dels seus dibuixos (el llibre té moltes il·lustracions), dels seus relats humorístics i del retrat d’una època de la ciutat de Lleida amb constants canvis polítics que ara mirem amb nostàlgia; en definitiva de les il·lusions, els èxits, les esperances i les frustracions d’un personatge singular i d’imaginació genial que estimava la música, Lleida i la seva gent, duent a terme iniciatives culturals i populars sempre en connexió amb el territori i les seves institucions”.
