Vam prendre un cafè frappé en una cafeteria de dins de Balaguer, deliciós i algú va comentar que era tan bo com el de Starbucks. Com que soc de compres locals i el frappé era artesà, gairebé em va ofendre el comentari. Però, pensant-hi bé, la rara soc jo. Per a mi, comprar a les botigues va lligat a un món que s’acaba: el de la llibertat de ser petit. I, avui, les minories estan de pega; parlar català és una nosa i proclamar la bellesa d’un món divers ha deixat de tenir valor. Però no ens enganyem, uniformar és un estil fabril que suscita una estandardització perillosa: si no estàs amb mi és que estàs en contra. I si estàs en contra, et puc aixafar. A l’estil de Trump, de Netanyahu, de Putin o de Viktor Orbán.
 
								
 
                            
 
                            









 
                            

