L’últim eclipsi solar total visible des de Catalunya es va produir el 30 d’agost de 1905 i les cròniques de l’època ja descrivien alguns dels efectes que es poden tornar a observar aquest 12 d’agost. Els testimonis parlaven d’una baixada ràpida de la temperatura, l’aparició de vent, canvis en el comportament dels animals i, també, de la nuvolositat que va arribar a interferir en l’observació del fenomen. L’eclipsi va ser definit com un “meravellós espectacle” i va contribuir al naixement de l’Observatori de l’Ebre.
L’efemèride va reunir una vintena llarga de científics locals i estrangers i va donar projecció internacional a l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (Baix Ebre). Tot i que el centre ja estava en funcionament des de l’any anterior, l’eclipsi va impulsar la seva activitat i consolidació. Fundat pels jesuïtes a principis del segle XX, l’institut es va especialitzar en l’estudi de la física de la Terra i de la relació entre l’activitat solar i els fenòmens geofísics terrestres.
Juan José Curto Subirats, investigador del CSIC i responsable de cultura científica de l’Observatori de l’Ebre, ha destacat a l’ACN el paper pioner del centre en l’observació solar a l’Estat espanyol, on va arribar a tenir “un prestigi internacional molt gran”. L’Observatori encara conserva edificis i instruments originals de l’època.
“Van aparèixer estrelles al firmament”
Les cròniques publicades l’agost de 1905 descrivien l’experiència viscuda cap al migdia. El ‘Diari de Barcelona’ explicava que la foscor durant la totalitat va ser prou intensa perquè “apareguessin nombroses estrelles al firmament” i destacava el “rapidíssim descens de la temperatura, amb sensació gairebé de fred”.
‘La Vanguardia’ també recollia l’aparició d’un “vent fresc i huracanat” a Barcelona. El diari es feia ressò del comportament anòmal dels animals i de la presència dels estels, però també d’un altre element que pot condicionar l’observació del 12 d’agost: els núvols. Segons la crònica, es va “perdre un minut de totalitat pel pas d’un núvol”.
Els terrats de Barcelona es van omplir de persones que volien seguir l’alineació dels astres, mentre que “no pocs comerços” van tancar durant l’eclipsi. La ciutat va viure així un fenomen que, més d’un segle després, tornarà a convertir Catalunya en escenari d’una totalitat.
L’anterior eclipsi total visible des del territori català s’havia produït el juliol de 1842. Segons Serviastro, un portal de divulgació astronòmica vinculat a la Universitat de Barcelona, a Itàlia es va fer aquell any el primer intent conegut de fotografiar un eclipsi. A Barcelona, el seguiment va ser més discret, tot i que es va fer una observació des de l’Escola de Nàutica.
Una llarga espera
Després del 1905, hi ha hagut altres eclipsis totals, però cap no s’ha pogut observar com a total des de Catalunya. L’abril del 1912 va ser el següent, però només es va poder observar parcialment aquí. Al segle XXI, ara fa vint anys, hi va haver un eclipsi solar total que a la península Ibèrica només es va gaudir de manera parcial.
Uns mesos abans, el 3 d’octubre del 2005, Catalunya va poder gaudir parcialment d’un anular, quan la lluna tapa el sol, però visualment és més petita, així que l’astre acaba dibuixant una mena d’anell per sobre del satèl·lit. Entre els més recordats, hi ha el de l’agost de 1999, que va poder observar-se parcialment des de Catalunya, amb les platges plenes de persones. També hi ha hagut eclipsis parcials el 2011, el 2015, el 2021, el 2022 i el 2025. Ara, el 12 d’agost, Catalunya recuperarà la totalitat després de 121 anys. L’any 2027 hi haurà un altre eclipsi total, però des de Catalunya només serà parcial, mentre que el 2028 se’n podrà observar un d’anular.
El pròxim eclipsi solar total visible a Catalunya tindrà lloc el 2180, és a dir, d’aquí a 154 anys. I el següent haurà d’esperar dos segles més, ja que tindrà lloc el 20 d’abril del 2433.
