Crida el vedell que té les mames plenes a punt de rebentar, reclama el vol la fredeluga, xisclen les falcies i xisclen els porcs al capaltard, buixen els gossos i miolen quan s’esbarallen els gats als darreres, xerriquen les gallines del corral, cloquegen. Beneït corral si encara hi fos! Crida la canalla que juga i dringuen els baldadors a cor què vols, un mantra on gemega la nostra infància al poble, sense buscar plany. Beneïdes les que hem jugat a les placetes dels pobles. Sona la campana del campanar que són tres quarts. Udolen les guineus no tant a la llunyania, no ulula l’òliba al pi de l’antic cementiri, crida llarg, aspre i esgarrifós només, que ja és ben fosc. I criden les mares a les filles que prou, que no les facin baixar. I Silenci.














