L’oli d’oliva representa l’essència d’Espanya, és una de les principals exportacions del nostre país i porta amb si una profunda importància cultural i un llegat històric. El seu ús ha estat elogiat pel món com una alternativa més sana a altres olis de cuina, juntament amb la dieta mediterrània, popularitzada en els últims anys com una dieta protectora del cor amb greixos sans. De fet, és tan ric en la nostra cultura que ens hem acostumat al fet que moltes receptes se sentin insolents sense ell. Forma part de la cultura culinària d’Espanya i és tan comú com l’aigua o la gasolina. Aquesta rellevància comporta una sensació de peculiaritat en sentir el recent robatori que va tenir lloc dimarts a la nit en una empresa de Castelló de Farfanya, on els lladres van saquejar 25 garrafes d’oli d’oliva. I és que és trist de veure amb l’augment de preus alguns productes bàsics, com l’oli d’oliva, ha fet que s’hagin convertit en gairebé un luxe inassolible per a molts i siguin objecte de robatori per intercanviar o revendre a preus més assequibles. Em pregunto si dintre de poc temps veurem robatoris de baguetes i croissants a França, de curri a l’Índia o de pasta a Itàlia.
Sessió: No iniciada
