El Consell d’Europa veu com “una gran preocupació” la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena un 25% de classes en castellà a l’escola si una família ho demana.
Segons un informe publicat ahir pel comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’organisme considera que aquestes decisions són “incompatibles” amb compromisos ratificats per l’Estat en virtut del tractat i demana a les autoritats espanyoles que prenguin “totes les mesures necessàries” per posar remei la situació. Al mateix temps, el Consell d’Europa lamenta la manca de garanties dins la legislació espanyola per celebrar judicis en llengües regionals o minoritàries.
El comitè d’experts torna a fer menció de la carta europea i aclareix que la protecció de les llengües minoritàries o regionals “no ha d’anar en detriment de les llengües oficials i de la necessitat d’aprendre-les”. “En determinades escoles, segons el seu entorn sociolingüístic, salvaguardar l’aprenentatge de la llengua oficial de l’estat pot comportat la necessitat de reforçar-ne l’ensenyament utilitzant-lo com a mitjà d’una o més assignatures; […] però fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8 de la carta europea”, conclou.
D’una forma similar a la situació del català a les escoles, el Consell d’Europa considera que l’Estat té un ampli marge de millora en el sistema judicial. Segons l’informe publicat aquest dimarts, la legislació espanyola actual “no garanteix que els jutjats puguin dur a terme procediments en la llengua regional o minoritària oficial a petició de les parts”.
Al respecte, el president d’Òmnium, Xavier Antich, va assegurar que l’informe del Consell d’Europa sobre el català a l’escola els dona la raó i va dir al jutges que “han de respectar-ho”. “Si no, portarem la defensa del català fins a les institucions europees”, va manifestar a través de les xarxes socials.
CATALÀ A EUROPA
D’altra banda, el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha enviat una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu (PE), Roberta Metsola, per sol·licitar que el català, el gallec i el basc puguin fer-se servir als plens de l’Eurocambra.