El castellà és la principal llengua de traducció d’obres escrites en català. Segons dades facilites a l’ACN per l’Institut Ramon Llull (IRL), representa el 35% de les traduccions a altres llengües, seguida de l’italià (8,7%), el francès (7,7%) i l’anglès (6,9%). Josep Pla, Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Jaume Copons, Rocío Bonilla o Meritxell Martí, són els autors de ficció més traduïts al castellà. Però de totes les subvencions de l’IRL entre el 2019 i el 2025 a traduccions de ficció al castellà, només el 8% són de variants de l’Amèrica Llatina -més de la meitat per a lectors mexicans-. A les portes de la FIL de Guadalajara, la seva directora Izaskun Arretxe reconeix que aquí hi ha “moltíssim camí per recórrer”.
D’entre els escriptors catalans més traduïts al castellà al llarg de la història, destaquen els patrimonials, com Josep Pla (amb 68 títols), Mercè Rodoreda (57), Jacint Verdaguer (57), Àngel Guimerà (51) o Baltasar Porcel (46). Els segueixen Joan Perucho (38), Josep Vallverdú (36), Montserrat Roig (31), Ramon Llull (28), Manuel de Pedrolo (25) o Santiago Rusiñol (24).
L’últim quart de segle s’hi han incorporat autors de literatura infantil i juvenil, com Meritxell Martí (40), Rocío Bonilla (30), Elisenda Roca (25), Míriam Tirado (22). Els segueixen Teresa Sabaté (21), Bel Olid (20), Jaume Cabré (17), Jordi Sierra i Fabra (17), Joan Margarit (17), Carme Riera (16), Andreu Martín (15) o Maite Carranza (14).
“Realment veiem un canvi de paràmetre, tot i que els autors més traduïts continuen sent els patrimonials, els darrers 25 anys han entrat amb molta força” altres autors contemporanis, molts d’ells dedicats a la literatura infantil i juvenil, remarca la directora de l’IRL.
Incrementar la traducció en origen
Un dels interessos de l’IRL a la imminent Fira del Llibre de Guadalajara és, segons Arretxe, estimular “el moviment” i les relacions entre editorials locals petites i mitjanes “que connecten molt bé” amb les seves homòlogues catalanes. És en aquesta “via d’entrada” de la literatura catalana als països de parla castellana de fora d’Espanya -l’altra, és la distribució directament des de les editorials peninsulars “que tenen la capacita de fer-ho”- on l’IRL posa el focus, perquè les xifres són actualment petites i “hi ha moltíssim camí per recórrer”. Per això la institució organitza en el marc de la FIL una sèrie d’encontres entre segells i agents de totes dues bandes de l’oceà.
Les xifres de títols que han rebut subvenció per ser traduïdes al castellà per país són il·lustratives d’aquesta realitat: entre el 2019 i el 2025 només el 8% són de títols traduïts en variants del castellà a l’Amèrica Llatina, en concret només 20 títols, 12 dels quals de Mèxic. Amb tot, les dades del 2025 són esperançadores, en el sentit que se n’han subvencionat més que cap altre any almenys des del 2019: són un total de 9, un a l’Argentina, un al Perú i 7 a Mèxic, precisament el país que acull la Fira del Llibre de Guadalajara on Barcelona és la ciutat convidada.
Editorials mexicanes publiquen Pujadas, Rivas i Mas Craviotto
Entre les traduccions d’editorials llatinoamericanes destaquen, com s’ha dit, les mexicanes. Les que han vist la llum entre l’any passat i aquest hi ha la mexicana Almadía, que ha editat ‘La intrusa’, d’Irene Pujadas; i ‘Picadura de Barcelona’, d’Adrià Pujol. Sexto Piso ha publicat ‘Yo era un chico’, de Fer Rivas; ‘La conformista’, d’Alba Dedeu; ‘El gran remplazo’, d’Albert Pijuan; a més de ‘Llum’, d’Elisabet Riera, del 2017.
Quant a l’editorial de la Universidad Veracruzana destaca ‘La pell del món’, de Xavier Mas Craviotto; i ‘Contra la nostàlgia’, de Maria Canelles. ‘Veïns especials’, d’Arturo Padilla i Rubén Montanyá, l’ha editat Cayuco. Per la seva banda, Círculo de poesia ha fet arribar a les llibreries ‘Poesía reunida’, d’Antoni Marí; ‘Oratori’, de Jordi Valls; i ‘Breu cançoner català’. També s’ha editat una antologia de poesia catalana publicada per La otra editorial, a cura de Jordi Virallonga. Finalment, Mantis Editores ha portat fins a Mèxic els poemes de Susanna Rafart ‘D’una sola branca’.
També destaquen traduccions per a altres països de Llatinoamèrica, com ‘A la boca dels núvols’, de Ramon Vinyes, a Samota Libros (Colòmbia); ‘La mà que tremola’, de Corina Oproae, a la també colombiana Editorial Escarabajo. El volum ‘L’arquitectura de la llum’, d’Antoni Clapés, s’ha editat per la xilena Arbol i l’editorial del mateix país Muñeca de Trampo ha publicat ‘Pequeños poemes de casa’, de Salvador Comelles i Mercè Galí. Als lectors peruans, Colmena editores els ha fet arribar a les llibreries ‘Mots propis. Manifestos i assaigs’; i l’argentina Katz Editores ha publicat la traducció de ‘Hannah Arendt: el món en joc’, de Fina Birulés.
El castellà acapara les traduccions del català
Per raons de convivència lingüística, el castellà és la primera llengua de traducció de la literatura catalana, en tots els seus gèneres, amb un pes aproximat i sostingut superior al 30% de les traduccions que es fan a totes les llengües. En xifres absolutes, dels 2.301 títols traduïts en l’últim lustre, 819 han estat al castellà, 202 a l’italià, 177 al francès i 160 a l’anglès, com a principals idiomes.
Per gèneres, en l’àmbit de la traducció també està “funcionant de meravella” la traducció de títols de literatura infantil i juvenil (LIJ), com reconeix Izaskun Arretxe, “sobretot en els darrers anys, per la qualitat dels nostres llibres de juvenil i infantil”. “També a l’Amèrica Llatina”, afegeix. En conjunt, la LIJ representa pràcticament el 47% de tot el que es tradueix en castellà els últims cinc anys (389 títols), per davant de tota la ficció per a adults (el 25%, 210 títols).
D’altra banda, la directora de l’IRL està convençuda que el mercat llatinoamericà és “molt permeable” a la no-ficció catalana, i també que gràcies al “creixement” i la robustesa més gran de l’edició de ficció en català s’estan posant les bases per als “brots verds de la no-ficció en altres mercats”.
