Aquesta passada matinada s’ha fet efectiu el canvi d’hora per adoptar l’horari d’hivern. Un canvi d’hora que ha tornat a posar en primera plana el debat sobre la reforma horària després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’encarregués de reobrir-lo proposant a la Unió Europea que el 2026 es deixés de canviar l’hora dues vegades a l’any argumentant que “ja no té sentit”.
Parlem amb tres experts perquè ens expliquin com afecta i quin impacte té aquest canvi d’hora en les persones, els animals i els avis que viuen en residències de gent gran.
SALUT MENTAL
Àngel Pedra, referent en el tractament de la salut mental, sosté que pot suposar una incomoditat que s’acaba traslladant a l’aspecte físic i mental. “Hi ha un impacte sobretot en la qüestió de la son, ja que provoca una alteració del ritme i això es tradueix que els primers dies del canvi d’hora hi ha persones que els costa més agafar el son”. Afegeix que en algunes persones, la implementació de l’horari d’hivern els pot alterar la serotonina, un neurotransmissor i hormona crucial per regular l’estat d’ànim, el son, la gana o la temperatura corporal, i que és coneguda popularment com l’hormona de la felicitat. “Pot fer que una persona se senti més deprimida quan hi ha menys llum i més eufòrica quan n’hi ha més. I també pot ocasionar alteracions de l’ansietat, sobretot a les franges més nocturnes, creant una sensació de certa angoixa”, diu Pedra, que també posa sobre la taula alteracions de tipus somàtic, de la impulsivitat o físiques.
ELS ANIMALS
Per la seva banda, Néstor Serra, coordinador d’Unió de Pagesos a Lleida, explica que el canvi d’hora “no porta problemes i no té influència” en animals com pollastres i porcs, però sí que afecta la llet, motiu pel qual els ramaders entrenen les vaques i les acostumen perquè aquesta hora de diferència no alteri la seva munyida perquè “necessiten munyir a l’hora”.
LA GENT GRAN
Als geriàtrics “noten pocs canvis”, però les primeres hores es produeixen alteracions sanitàries i psicològiques. “Notem canvis en el patró del son i això pot afectar el seu estat d’ànim, que estiguin més irritables o nerviosos”, explica Marta Vilalta, directora de la Residència Geriàtrica Sant Domènec de Balaguer, que afegeix que amb el canvi de rutina, un aspecte important en els usuaris dels geriàtrics, “poden experimentar episodis d’agitació o que durant la nit s’aixequin, deambulin o puguin caure”.
Els mix actual no justifica el canvi horari per estalviar energia, segons els experts
L’estalvi de carbó per a la guerra i la reducció d’hores d’il·luminació van portar Alemanya a convertir-se al primer país a aprovar el canvi horari durant la Primera Guerra Mundia. A Espanya, el canvi horari va començar el 1918 de manera esporàdica amb l’objectiu també d’estalviar energia durant la Primera Guerra Mundial, però va ser el 1940 quan el dictador Francisco Franco va decidir sumar-se a l’horari d’Alemanya i dels països de l’Europa Central. Segons els experts, amb l’actual mix energètic, la producció conjunta amb energia nuclear i les renovables ja no es justifica sotmetre la població a una alteració horària.
El debat sobre la reforma horària a la UE s’ha reobert després de sis anys encallat per les discrepàncies entre els socis europeus. El 2018, la Comissió Europea va proposar abolir el canvi d’hora i mantenir l’horari d’estiu amb una nova directiva i el Parlament Europeu va adoptar el març del 2019 la seva posició per iniciar les negociacions amb el Consell de la UE.
El d’hivern, més natural i més adient per a la salut
La Societat Espanyola del Son proposa implantar l’horari d’hivern perquè promou un ritme biològic més estable que el de l’estiu, fet que contribueix a millorar el rendiment intel·lectual i a disminuir l’aparició de malalties cardiovasculars, l’obesitat, l’insomni i la depressió. Per la seva banda, la Universitat de Múrcia va constatar que l’horari d’hivern és el que permet una sincronia més gran entre la sortida del sol i l’inici de la jornada laboral i escolar i el que propicia tenir més exposició a la llum solar durant aquesta jornada, és a dir, facilita tenir més hores de son i un despertar més natural que coincideix amb l’alba.
El benefici d’eliminar el d’estiu, xifrat en 754 euros
Un informe publicat per dos investigadors espanyols al London School of Economics (LSE) xifra en 754 euros per càpita a l’any el benefici que suposaria eliminar l’horari d’estiu, en part per l’afectació a la salut patida els sis dies posteriors al canvi de primavera, com ara més probabilitats d’hospitalitzacions.
Així ho reflecteix l’estudi impulsat el 2024 per l’economista català Joan Costa i Font, de l’LSE, on també va participar l’economista de la Universitat de Màlaga Ricardo Pagan-Rodríguez, i que aquest dilluns ha citat el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, en una entrevista.
