Quan plou cau més aigua de la normal i quan arriba un període sec dura més temps de l’habitual: la irregularitat a les precipitacions a conseqüència del canvi climàtic no és cosa del futur, sinó una realitat que empitjora a un ritme d’un 1,2% per dècada, especialment a Europa, Austràlia i Amèrica del Nord.
Així ho posa de manifest un estudi conjunt de l’Institut de Física Atmosfèrica de l’Acadèmia Xinesa de Ciències, la Universitat d’aquesta mateixa acadèmia i de l’Oficina Meteorològica del Regne Unit que apareixia recollit ahir a la revista ‘Science’.
L’estudi, resultat de proves observacionals sistematitzades, mostra un augment sistemàtic de la variabilitat de les precipitacions des de l’any 1900 fins a l’actual dècada tant a escala global com regional, diàriament i de forma estacional.
Les dades indiquen que la irregularitat de les precipitacions ha augmentat des del segle XX al 75% de les zones terrestres estudiades, sobretot a Europa, Austràlia i l’est d’Amèrica del Nord.
A més, la irregularitat diària de les precipitacions ha augmentat globalment un 1,2% per dècada, entenent per tal que les precipitacions es distribueixen de manera més desigual al llarg del temps, donant lloc a períodes humits més plujosos del normal i a períodes secs més secs del que és habitual.
“En alguns llocs pot ploure el que abans plovia durant tot un any en només uns pocs dies, ia continuació tenir llargs períodes de sequera seguits de forts xàfecs, o alternar ràpidament entre sequera i inundacions”, sosté un dels autors, Zhou Tianjun, de l’Institut de Física Atmosfèrica de l’Acadèmia Xinesa de Ciències.
“Encara que els models climàtics preveuen que aquestes irregularitats augmentin en el futur a causa del canvi climàtic, el nostre estudi confirma que arrosseguem aquest impacte de l’escalfament des del segle passat, i que està empitjorant. El futur que tant ens preocupa ja és aquí”, indica aquest científic.
L’investigador no té dubte de quina és la causa: “La irregularitat més gran de les precipitacions es deu a les emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle, que han provocat una atmosfera més càlida i humida”.
“Això implica -afegeix- que, encara que la circulació atmosfèrica segueixi sent la mateixa, la humitat addicional a l’aire provoca episodis de pluja més intensos i fluctuacions més dràstiques entre ells”.
