Encara que el Black Friday se celebra oficialment el 28 de novembre, el seu impacte s’estén a tot el mes, impulsat per promocions que animen als consumidors a avançar compres nadalenques i invertir en productes de major valor. En aquest context, Stratesys adverteix del notable increment de fraus informàtics a Espanya i subratlla la importància d’extremar la vigilància digital tant per part de consumidors com d’empreses.
Segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), durant 2024 es van gestionar a Espanya 97.348 incidents de ciberseguretat, la qual cosa suposa un increment del 16,6% respecte a l’any anterior. El frau en línia, el phishing, el robatori de credencials i la suplantació d’identitat continuen situant-se entre els incidents més comuns. De tots els casos reportats, més de dos terços van afectar ciutadans, mentre que la resta es va produir en empreses de totes les grandàries, inclosos autònoms, pimes i grans organitzacions.
Lluny d’estabilitzar-se, 2025 està consolidant aquesta tendència a l’alça. Diferents informes privats estimen que els ciberatacs han augmentat al voltant d’un 35% en el que va d’any, amb una mitjana de més de 45.000 atacs diaris dirigits contra organitzacions a Espanya, situant al país entre els més atacats d’Europa.
Black Friday: un brou de cultiu ideal per als ciberdelinqüents
La combinació de l’augment de transaccions electròniques i l’elevada pressió comercial pròpia d’aquesta època de l’any genera un entorn especialment favorable per als ciberdelinqüents. A això se suma la proliferació de pàgines web fraudulentes que imiten comerços legítims i l’increment de perfils falsos en xarxes socials que utilitzen la imatge de marques conegudes amb la intenció d’enganyar els usuaris.
A Espanya s’observa una intensificació d’atacs que combinen diverses tècniques com el phishing, el smishing i el vishing, juntament amb noves formes d’enginyeria social cada vegada més sofisticades. També s’ha detectat un creixement notable d’estafes en les quals els ciberdelinqüents es fan passar per familiars, sol·licitant transferències urgents mitjançant missatges o crides creïbles. Aquest patró, similar al conegut “Hola, papà, hola, mamà”, ha experimentat un augment significatiu en l’últim any, segons informes del mateix INCIBE.
A més, l’ús de contingut manipulat i tècniques com el typosquatting, la creació d’adreces web gairebé idèntiques a les originals, dificulta encara més que els consumidors distingeixin entre pàgines legítimes i fraudulentes, afavorint que moltes víctimes efectuïn pagaments que mai es tradueixen en un producte o servei real. Afegit a això, l’ús d’intel·ligència artificial per a generar continguts falsos i deep fakes afegeix una capa addicional de complexitat, fent encara més difícil distingir entre comunicacions legítimes i fraudulentes.
