El suport a la democràcia entre l’electorat català ha retrocedit l’última dècada i se situa en el nivell més baix almenys des dels anys de la crisi econòmica del 2008. Segons el darrer quadern de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), l’any 2024 el 81,6% prefereixen aquest sistema a qualsevol altra forma de govern, set punts menys que el 2014 i encara més lluny del 92,9% de l’any 2008. Només l’any 2012 s’havia registrat un suport més baix a la democràcia (81,3%). Aquesta erosió no s’ha produït en favor d’una preferència per règims de tipus autoritari -que es manté entorn del 5% de la societat- sinó de posicions “d’allunyament passiu”: a l’11% els és igual un règim o l’altre, gairebé el doble que fa 10 anys.
En les seves conclusions, el quadern ‘L’erosió democràtica. Entre l’exclusió social i el trencament generacional’, apunta que l’increment de les respostes ‘a la gent com jo ens és igual un règim com un altre’, “traspuen defalliment i cert determinisme, en el sentit que tant dona el sistema polític en què es visqui perquè aquest fet no modificarà la mateixa situació”. Aquesta idea, afegeixen els autors, “impacta de ple en el suport difús a la democràcia, aquest espai d’acord amb el sistema democràtic que no obliga a una aprovació manifesta de la gestió dels diferents actors polítics (…)”, un espai que “ha estat i és clau per al manteniment de la democràcia”.
Amb tot, si bé en enquestes anteriors s’havia posat l’accent en l’increment de posicions més properes a règims autoritaris “en algunes circumstàncies”, la conclusió d’aquest estudi és que el règim democràtic “no sembla córrer cap risc imminent”, tenint en compte que només el 5% es mostra partidari d’una alternativa autoritària. Si es comparen aquestes xifres amb les recollides al llarg de la sèrie de sondeigs de l’ICPS, aquest no és el percentatge més elevat que s’ha registrat. De nou, els anys de la crisi econòmica van propiciar aquests posicionaments: fins a un 7,1%, l’any 2011.
Cal dir que l’ICPS no va formular aquestes preguntes entre els anys 2017 i 2023, i per tant no es pot precisar quina ha estat l’evolució de l’estat d’opinió sobre aquestes qüestions en aquest període.
Efecte generacional i de classe
L’altra conclusió de l’estudi és que l’erosió del suport a la democràcia es concentra en els trams més joves de l’electorat, especialment entre els homes joves. “El lligam entre democràcia i progrés s’ha trencat en el moment que aquestes cohorts entraven en escena”, interpreten els autors. Segons el darrer sondeig d’opinió del mateix ICPS, els homes entre 18 i 24 són el grup en què més decau el suport a la democràcia, amb 15,7 punts percentuals menys respecte de 2009, al mateix temps que creix la seva indiferència (11,3 punts).
D’altra banda, segons l’anàlisi de l’ICPS, el retrocés democràtic es produeix també en els estrats més desafavorits de la societat, en l’àmbit acadèmic i d’estatus socioeconòmic. En aquest sentit, la classe social més adepta a la democràcia (amb un 90,6% de suport) seria la de “servei”, formada per directius, gerents, professionals i tècnics, mentre que la menys partidària és la dels treballadors manuals (73%)
El perill de l’extrema dreta, segons el règim preferit
Respecte de les “amenaces” a la democràcia, l’extrema dreta és la resposta majoritària dels qui prefereixen la democràcia a qualsevol altra forma de govern, en un 87,8% dels casos. Però, en aquest camp, sorprèn el fet que també entre els que preferirien un règim autoritari en determinades circumstàncies el 74,4% assenyala l’extrema dreta com a amenaça al sistema democràtic, per davant d’altres “amenaces” com l’extrema esquerra, l’independentisme, les grans corporacions o les desigualtats econòmiques.
