El 54% de l’habitatge social de la Sareb de tot l’Estat es troba a Catalunya. Concretament, són 3.201 habitatges de lloguer social aprovats i 1.540 més cedits a administracions públiques catalanes on en total hi viuen unes 15.200 persones vulnerables. A més, cal sumar-hi 1.658 habitatges ocupats per ciutadans no vulnerables i que no col·laboren amb la Sareb i 600 habitatges més que estan en fase d’estudi d’un perímetre total de 13.000 habitatges de l’antic banc dolent a l’Estat. D’altra banda, el seu president, Javier Torres, ha detallat que la primera fase del ‘Projecte Viena’, en què se cedeix el sòl a un promotor privat 80 anys, preveu la construcció de 3.200 habitatges de lloguer social, dels quals entre 600 i 800 a Catalunya.
Torres ha explicat que dels 1.658 habitatges on hi viuen famílies que no són vulnerables i que tampoc col·laboren, és a dir, que no arriben a un acord amb la Sareb per aplicar un lloguer social que no suposi més d’un 30% dels ingressos, el 80% acaben l’acaben abandonant de forma amistosa mentre que la resta de casos, un 20%, acostumen a acabar amb un litigi d’entre 9 mesos i tres anys de durada. En canvi, els 3.200 hi viuen famílies que sí s’ha acordat un lloguer social i a qui es fa un programa d’acompanyament social, posant-los en contacte amb entitats del tercer sector i d’inserció laboral.
Per demarcacions, a la de Barcelona s’han aprovat més de 2.400 lloguer socials, a la de Girona uns 400, a la de Lleida més de 100 i a la de Tarragona prop de 300. A banda, hi ha els convenis amb administracions públiques -32 a Catalunya- per cedir els habitatges a lloguer social.
Segons la Sareb, el pes que té Catalunya en comparació al conjunt de l’Estat es deu al repartiment dels actius procedents de les 24 caixes d’estalvi i les seves filials intervingudes el 2012 pel FROB.
Segons el president de la Sareb, Javier Torres, el Programa de Lloguer Social i Acompanyament corresponent al 2022 està basat en la “corresponsabilitat”. “Ens permeten que parcs d’habitatge que no generen ingressos per a la Sareb es converteixin en habitatges que generen un lloguer modest però al final positiu i que permeten cobrir les despeses de la companyia”, ha comentat en una trobada amb mitjans aquest dijous juntament amb el Director d’Habitatge Social i Assequible, Pau Pérez de Acha.
El president de la Sareb, Javier Torres, també ha donat detalls del ‘Projecte Viena’. La primera fase preveu la construcció de 3.500 habitatges arreu de l’Estat amb l’objectiu d’arribar més endavant fins a uns forquilla d’entre 12.000 i 15.000. D’aquests, entre 600 i 800 es concentrarien a Catalunya repartits per deu solars dels 43 inclosos en el projecte a tot l’Estat.
Torres ha explicat que la societat publicarà la licitació entre finals d’aquest any i principi del 2024 i que s’hi destinarà una inversió de 400 milions d’euros a tot l’Estat, dels quals uns 100 milions a Catalunya. El president ha explicat que encara s’està pendent de tancar converses amb el BEI per al finançament, tot i que el promotor que s’adjudiqui el projecte també pot optar per altres vies, ja sigui amb la seva entitat bancària o mitjançant recursos propis.
En aquesta iniciativa, la Sareb cedeix gratuïtament el sòl a un promotor privat, que es fa càrrec de la inversió per un període de 80 anys i un cop transcorregut aquest període torna a l’administració. El 100% dels habitatges han d’estar destinats a lloguer social i els seus inquilins pagar una renda màxima un 20% el preu de mercat.
D’altra banda, Torres ha recordat que el mandat de la Sareb és reduir el deute arran del rescat públic a través de la liquidació dels actius transferits a la societat fins al 2027. En aquets sentit, ha comentat que cada any la Sareb ven uns 9.000 habitatges, una xifra que aquest any creixerà lleugerament fins als 10.000 aproximadament. D’aquests, un miler es tanquen a Catalunya. A més, nou de cada deu compradors són particulars. El preu mitjà de venda a tot l’Estat se situa en uns 97.000 euros. Si es tenen en compte altres actius, la Sareb se’n va desprendre de 27.000 en total durant l’any passat.
Al 2022, l’antic banc dolent va tancar amb 1.506 milions d’euros de venda i unes vendes de 2.361 milions d’euros i de cara al 2023 Torres ha avançat que els resultats continuaran en la mateixa línia. Pel que fa el deteriorament del valor dels seus actius, es va situar en 11.626 milions d’euros tenint en compte el preu al qual el van rebre i el que s’acaba venent. Amb tot, fins a l’any 2022, es van cancel·lar 20.300 milions d’euros de deute i en queden encara uns 30.000 més per liquidar.