El 29 d’octubre de 2024 és un dia que durarà anys. El fang segueix sent l’escenari dantesc dels que van perdre cases, cotxes, negocis, records i el pitjor de tot, persones i animals. La majoria dels que van morir per la dana van quedar atrapats a casa. L’alarma va arribar tard. 75 municipis, 222 morts, 4 desapareguts, un nombre inquantificable d’animals perduts i més de 30.000 milions d’euros de cost material. La violència de l’aigua quedarà per sempre en la memòria dels que han viscut el desastre, però també en la dels que han anat a ajudar-los. Desolació, tristesa, indignació. La dana fa mal al cos i l’ànima dels afectats. Les seves necessitats han quedat esborrallades per les baralles polítiques. S’han fet dues manifestacions demanant la dimissió de Mazón. Mentre 120.000 cotxes s’amunteguen en camps i hi ha nens sense poder anar a escola, mentre centenars de clavegueres segueixen bloquejades i creix el risc sanitari, mentre agonitzen ecosistemes naturals, els polítics aprofiten per apujar-se el sou i les ajudes econòmiques als afectats no arriben. Han perdut la fe en la política i han guanyat la fe en la solidaritat. Han d’eixir del fang. Com diria Voltaire, els vius mereixen respecte i els morts, la veritat.
Sessió: No iniciada
