”Creiem que amb un club a Primera RFEF competint al Camp d’Esports el projecte podia tenir sentit i es podia arribar a un acord molt més fàcil amb la directiva del Lleida. El fet d’estar lliures de deutes ens podia permetre fins i tot cedir gratuïtament aquest club al senyor Pereira o buscar alternatives que fossin més fàcils i viables per trobar un acord. El fet d’estar els dos a Segona RFEF implica un xoc i no en tenim ganes”. Néstor Gutiérrez, directiu de l’Atlètic Lleida, explicava d’aquesta manera el canvi d’opinió del club en els darrers mesos pel que fa a la compra del Badalona.
Gutiérrez va explicar, sobre el corrent d’opinió que es va crear al voltant de l’opció de comprar el Futur, que “no volem culpar ningú, és una cosa que no saps molt bé per què s’ha produït”, i en tot cas va admetre que han tingut “un problema de relat molt greu” que no s’hauria produït en cas d’haver explicat “bé i abans” la problemàtica. “Tothom tenia a la boca el nom de Badalona, no de Lleida, i es veia com un club que venia aquí a amenaçar el Lleida”, va precisar Gutiérrez.
“Aquest problema no hi seria en cas que l’Atlètic Lleida pugés als camps de futbol”, va afegir.
En qualsevol cas, va remarcar que “no tenim cap necessitat d’aguantar certes coses” i que “si el problema s’ha de fer més gran, val més deixar-ho”.
Pel que fa a les relacions amb el Lleida Esportiu va manifestar que “tenim unes idees molt diferents de les que té la seva directiva. Som aquí per un sentiment de responsabilitat amb la ciutat i entenem que hi ha un problema que cal analitzar”. En aquest sentit, Gutiérrez va recordar que, com aficionats del Lleida, “estem orgullosos del que s’ha viscut aquest any, perquè el nostre objectiu era tornar a moure el futbol a la ciutat, i s’ha aconseguit, però cal afrontar com s’articula el deute que té el club”.
“El problema econòmic que té s’ha d’afrontar amb serietat, no amb mesures transitòries i a curt termini, sinó amb un projecte a llarg termini que estigui ben estructurat. Som gent normal que participa en un projecte que va nàixer durant l’època dels Esteve, quan el Lleida era un club despersonalitzat i no hi havia possibilitat d’adquirir-lo, i està clar que tot i que és cert que amb els diners no es fa tot, sense els diners no es fa res, i menys al món del futbol”.
És per això que, des del grup empresarial que dona suport a l’Atlètic “demanem saber on van els diners que rep el Lleida i com es gestionen. No volem posar diners si no sabem on van. Això no significa que vulguem eliminar-lo, sinó trobar solucions per créixer i fer un projecte autèntic de ciutat”.
La mà estesa a l’Esportiu està supeditada, doncs, a què s’acabi amb aquesta “opacitat” que envolta el Lleida, perquè “arribar a una entesa sense tenir informació és complicat”. És per això que ha instat Luis Pereira a què expliqui el seu projecte, perquè aquest gruix d’empreses que col·laboren “amb el bàsquet, amb l’hoquei i en tot l’àmbit social lleidatà” contempla també ajudar el Lleida, però vol “saber com s’afronta la realitat econòmica” que envolta el club i on van els diners, perquè “no ho sabem, i no dic que no vagin al Lleida, dic que no ho sabem”.
“La Paeria no ens ha donat ni un euro”
“Si fos per l’ajuda que hem rebut de la Paeria en aquests anys, no haguéssim pogut comprar ni la plaça del Badalona que costava un euro”, va dir Gutiérrez sobre el suport institucional que ha tingut el seu projecte.
Al seu torn, l’alcalde, Fèlix Larrosa, deia a Ua1 Ràdio que “l’acord entre els dos clubs ha de portar a un sol club i la situació que tenim ara és la mateixa, tenim dos clubs. Vull ser molt prudent i respectuós amb les decisions”.
