En els temps que Felipe González era el tot poderós president del Govern i del PSOE, era conegut amb diferents malnoms. Als volts de l’any 1991 es van filtrar a la premsa unes converses telefòniques del llavors secretari d’organització del PSOE, Txiki Benegas, en les quals utilitzava el terme Dios per referir-se a Felipe González. Benegas també usava l’anglicisme One per citar el màxim líder, però el terme que es va popularitzar per referir-se al gran capitost del felipisme va ser Dios. L’expressió va marcar una època. Ves per on, aquesta setmana s’ha rescatat el vocable Dios per referir-se a Felipe González. Ha estat arran de la conferència que l’expresident va pronunciar en l’Ateneo de Madrid i on va qualificar despectivament Pedro Sánchez de “puto amo”. La rèplica al nou atac de Felipe González la va donar Patxi López, fent broma que “Dios ataque al puto amo”. Els periodistes més joves no van caçar el sarcasme de Patxi López. Calia tenir perspectiva històrica. El que també és poc conegut és que, en català, la paraula diós té un altre dignificat que en castellà. El diccionari Alcover-Moll defineix diós com a “vell, d’edat avançada”. El terme “deriva de dia (diós significa, doncs, originàriament, ‘que té molts de dies’). El diccionari català-valencià-balear cita textos monacals medievals amb l’ús del mot diós: “Ordó e vull e declar, e assò per rahó com los comfrares seran persones dioses, que negú d’ells no sien tenguts de leuarse a matines”. És a dir, als vells no els calia llevar-se a resar matines. Els que hem conegut el Felipe esplendorós de la transició política ens fa pena veure que el Dios s’ha transformat en un diós.
Sessió: No iniciada
