Com en tota societat moderna tothom té la seva pròpia manera de celebrar la festa nacional. N’hi ha que des de fa dotze anys se’n van de manifestació a Barcelona, altres aprofiten per ballar sardanes i fins i tot hi deu haver gent que mira de fer pont per anar a la platja i aprofitar els darrers dies d’un estiu que ja s’escola entre pluges de la tardor meteorològica. Per això no hi ha una sola manera de celebrar-lo. Als Estats Units el 4 de juliol hi ha castell de focs i a França fan grans desfilades per commemorar la presa de la Bastilla, que és el punt referencial de la seva revolució, aquella de la “llibertat, igualtat i fraternitat” en la que s’han inspirat molts moviments republicans. A Andorra el dia de la Mare de Déu de Meritxell, que és quan el Principat celebra la seva festa nacional, a vegades no s’hi veu ni una ànima. El dia de les marededéus trobades, precisament avui, hi ha missa a Meritxell però els catalans i espanyols que passen la frontera per gaudir del país veí saben que està tot tancat. Com deia, cada país fa la seva i tothom fa més o menys el que vol. És el que tenen les societats modernes. És evident que a Catalunya ens l’estimem l’11 de Setembre. I segurament tothom ho fa més o menys a la seva manera (tothom que se sent català, vull dir). L’any passat, el Govern encara presidit per Pere Aragonès, d’ERC, va fer girar la Diada entorn a la defensa de la llengua catalana. Amb una campanya que en recordava la seva diversitat i alhora unitat (amenaçada a València, Mallorca, la Catalunya Nord i la Franja) la llavors portaveu de l’Executiu, Patrícia Plaja, va dir que era el moment de “reinvindicar” l’idioma a l’estar “greument atacat i perseguit”. No ho dic jo. Ho va dir la portaveu d’un govern republicà que va dedicar la Diada a la nostra llengua. Per això em sorprèn que els republicans de Balaguer diguin que està “fora de lloc” voler homenatjar el català l’11 de Setembre davant d’una estàtua que simbolitza la unitat de la llengua enmig de l’Avinguda Països Catalans. Més que res perquè, qualsevol dia és bo per reivindicar-la, sigui Sant Jordi o Sant Pancraç. Però com deia, tothom pot celebrar la Diada com vulgui. Fins i tot d’esquena al català. Si no fos que JxCat i la CUP també s’hi avenen diria que és cosa de “la B”.