El dolor trenca, sí. Trenca plans, trenca rutines, trenca parts d’un mateix que creies indestructibles. Però també té un poder silenciós que moltes vegades oblidem. El poder de reconstruir-te. Després del dolor, no tornes a ser la mateixa persona… I això no sempre és una cosa dolenta. A vegades, el dolor neteja. A vegades, t’obliga a detenir-te, a mirar de cara el que evitaves, a replantejar la teva vida des d’un lloc més honest o simplement diferent. Allò que es reconstrueix després del dolor sol ser més autèntic. Ja no construeixes des de la il·lusió, sinó des de la veritat. I tries el que et fa bé. No edifiques amb pressa, sinó amb propòsit. El dolor et mostra qui hi ha, qui ets i qui vols ser. I encara que la caiguda sigui dura, la reconstrucció pot ser bella. Perquè el que neix després de sofrir sol tenir una força nova, una profunditat diferent, una claredat que abans no tenies. Allò que es reconstrueix després del dolor no és només una vida. És una versió més conscient, més ferma i més valenta de tu mateix. Els japonesos en diuen kintsugi a l’art de reconstruir amb or el que s’ha trencat, permetent així que en tornar a reparar-ho deixi al descobert les seves ferides i saber que així i tot ha tirat endavant i de forma més bella. Quant a reconstruir-se un mateix, cada pas cap endavant és un pas de reconstrucció, i les cicatrius et recorden que vas tirar endavant.
Sessió: No iniciada
