La desinformació s’ha convertit en una eina clau per idealitzar la figura de Francisco Franco mig segle després de la seva mort mitjançant relats que magnifiquen la prosperitat del règim o li atribueixen millores socials que no va impulsar, modelant així una visió glorificada del franquisme en el debat digital a través de falsedats.
La falsa atribució a Franco de la creació de la Seguretat Social, la difusió de xifres inflades sobre la construcció d’habitatges socials o la repetida afirmació que s’han enderrocat embassaments aixecats durant la dictadura són algunes de les narratives que simplifiquen o descontextualitzen la realitat històrica per presentar una imatge benvolent del règim.
Sobre l’habitatge
Davant la crisi de l’habitatge que viu Espanya, circulen continguts enganyosos que sobredimensionen la construcció d’habitatges de protecció oficial durant el franquisme, comparant aquestes dades amb què dóna l’actual govern en la mateixa matèria.
Segons aquesta narrativa, Franco hauria construït fins a 4,5 milions d’habitatges de protecció oficial, però aquestes dades són enganyoses.
Segons l’estudi Estadístiques Històriques d’Espanya: Segles XIX-XX, de la Fundació BBVA —basat en dades del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social, l’Institut Nacional de l’Habitatge, l’INE i la Direcció General de l’Habitatge i l’Urbanisme—, entre el 1946 i el 1975 se’n van construir 3.398.796, més d’un missatge d’un.
El mateix informe, però, adverteix que les xifres corresponents a les dècades de 1940 i 1950 s’han de prendre amb cautela, ja que considera que la seva fiabilitat és limitada per la manca de registres complets en aquests anys, mentre que el concepte d’habitatge de protecció oficial no es va establir fins al 1968.
Franco, la fam i la Seguretat Social
La creació del sistema de Seguretat Social s’atribueix amb freqüència com un dels mèrits del franquisme, en assegurar que va ser durant la dictadura quan es va establir el sistema de benestar, obviant els avenços que s’havien fet des del començament del segle XX, la II República i l’estructura fonamental per a l’Estat de benestar que va apuntalar la Constitució de 1978.
“El punt de partida de les polítiques de protecció se situa a la Comissió de Reformes Socials (1883) que es va encarregar de l’estudi de qüestions que interessessin a la millora i benestar de la classe obrera. El 1900 es crea la primera assegurança social, La Llei d’Accidents de Treball, i el 1908 apareix l’Institut Nacional de Previsió en què s’integren” a la pròpia web de la Seguretat Social.
L’origen de la institució es remunta a la creació de l’Institut Nacional de Previsió el 1908, el germen del sistema de pensions i de l’assistència sanitària que va veure la llum sota el Govern d’Antonio Maura durant la monarquia d’Alfonso XIII, però són molt virals els continguts que asseguren que va ser Franco qui va crear la institució.
En aquest sentit, també circulen continguts falsos que atorguen al dictador el mèrit de crear les vacances pagades, l’inici real de les quals es remunta a un decret de 1931, durant la II República, que establia set dies de descans remunerat per als treballadors; així com se li arroga lestabliment del descans dominical, impulsat també en temps dAlfons XIII, concretament mitjançant una llei que data de 1904.
Alguns continguts neguen la realitat de dècades del règim franquista on milions de persones van patir pobresa i fam, com la desinformació que ha circulat al voltant de la fotografia d’una família empobrida de Màlaga datada el 1952 i que la IA de X, Grok, ha atribuït falsament a una família nord-americana per negar les condicions paupèrrimes en què alguns estrats .
Els embassaments i els avions antiincendis
Davant de catàstrofes o situacions límit, les narratives desinformadores que glorifiquen el dictador sorgeixen amb més força, com va passar durant les inundacions per la dona de València de l’any passat, o durant els incendis ocorreguts durant aquest estiu a gran part de l’interior espanyol.
Després de la riuada de València, que va deixar 229 morts, el desastre més gran a Espanya des de començament de segle, nombrosos missatges en xarxes socials van culpar del que va passar a la presumpta destrucció dels embassaments que havia construït Franco a València i que haurien evitat, segons adduïen, tanta destrucció. Però el cert és que a la Comunitat Valenciana no s’havia destruït cap embassament, a penes petits assuts que no van tenir res a veure amb les inundacions.
En aquest sentit, durant els incendis que van assolar Espanya durant aquest estiu, alguns missatges desinformadors apuntaven que van ser avions adquirits durant el franquisme i van ajudar a extingir els focs i que si no hagués estat per ells, la destrucció hagués estat més gran, un extrem també desmentit per EFE Verifica.
L’educació pública és filla del franquisme?
Altres narratives recurrents per glorificar al dictador atribueixen a la dictadura la universalització de l’educació pública, sense tenir en compte que aquest sistema a Espanya es remunta a la Llei Moyano de 1857, quan s’estableix que l’educació serà gratuïta per a aquells que no puguin pagar-la i obligatòria dels 6 als 9 anys.
Tampoc no són certs altres continguts vinculats a la creació de les escoles de formació professional, ja que aquestes tenen un origen que precedeix àmpliament el franquisme.
El seu antecedent es troba al Reial Conservatori d’Arts de 1824 ia les Escoles d’Arts i Oficis creades el 1871, impulsades posteriorment el 1886 i complementades el 1901 amb les Escoles d’Indústries. La legislació que va establir les bases de la formació professional moderna, com l’Estatut d’Ensenyament Industrial de 1924 i l’Estatut de Formació Professional de 1928, va ser desenvolupada durant la dictadura de Primo de Rivera i mantinguda per la Segona República.
