Un estudi ha descobert que el limfoma B difús de cèl·lules grans (LBDCG), el càncer de sang més freqüent en adults, és “significativament” més letal en dones que en homes. Una investigació liderada pel director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Ari Melnick, juntament amb els laboratoris de Wendy Béguelin (Nova York University Grossman School of Medicine), i de Leandro Venturutti (University of British Columbia). El descobriment obre la porta a utilitzar una teràpia de precisió centrada en pacients femenines. Els investigadors han apuntat que ja hi ha fàrmacs en desenvolupament clínic per combatre unes altres malalties i que s’han mostrat “eficaços” en l’eliminació de més cèl·lules tumorals femenines que masculines.
La troballa ha arribat després d’analitzar dades de 5.000 pacients procedents de 14 estudis independents i han observat que les dones amb tumors que presenten alteracions simultànies (els gens SPEN i NOTCH2) “tenien un risc de mortalitat més de quatre vegades superior al dels homes amb les mateixes mutacions”. L’estudi ha indicat que l’explicació rau “entre la biologia masculina i femenina”, ja que elles tenen dues còpies del cromosoma X, una està inactiva, però en alterar-se l’altra còpia activa, entre d’altres, el cromosoma TLR7. Es tracta d’un gen que afavoreix la supervivència de les cèl·lules tumorals. En canvi, en els homes només hi ha un cromosoma X i aquest mecanisme no es produeix.
El creixement del cromosoma TLR7 pot bloquejar-se amb inhibidors d’IRAK, una classe de fàrmacs que s’estan desenvolupant. Alhora, els investigadors han assenyalat que una “combinació” entre aquesta fórmula i quimioteràpia estàndard “potencia encara més l’efecte”. De fet, aquesta barreja podria permetre rebaixar les dosis de quimioteràpia.
D’altra banda, els responsables de l’estudi han remarcat que l’anàlisi feta “demostra que la biologia pot ser fonamentalment diferent entre homes i dones a nivell molecular, i que aquestes diferències poden passar desapercebudes si no es busquen de manera específica”. També han indicat que “les noves dades” suggereixen que aquest subtipus de càncer de la sang podria originar-se a partir d’un tipus cel·lular que s’acumula amb l’edat i l’exposició a infeccions, i que està estretament associat a malalties autoimmunes. Això podria explicar per què la malaltia és més freqüent en pacients d’edat avançada que podrien haver tingut una condició precursora no detectada durant anys.
