En aquests temps d’estudis i estadístiques es desvetlla ara que una de cada tres persones admet patir tecnoestrès causat per ordinadors, mòbils i tota mena de dispositius electrònics. En aquest sentit, una enquesta determina que el 40% dels usuaris romanen les 24 hores del dia connectats als seus dispositius i que vuit de cada deu dormen amb el telèfon mòbil al seu costat.
Per exemple, a Europa el 21% de les persones es desperten alguna vegada a la nit per consultar el telèfon mòbil. L’anomenat tecnoestrès provoca problemes en el son, mal de cap, dolors musculars i trastorns gastrointestinals, entre d’altres patologies. Per això, el millor és seguir els consells de desconnectar un cop arribats a casa, “casi siempre perdedor, pero nunca fracasado”, com canten Los Suaves.
Un cop a la llar-dolça-llar el més aconsellable és oblidar-se de les màquines que tenen la humanitat amb el cerebel desfet, encara que la desvinculació segur que no serà total, atès que la televisió té la majoria absoluta enganxada. Això em fa recordar que Tangerine Dream va ser una banda alemanya que als setanta ja flirtejava amb l’electrònica convertint-se en pionera en l’ús de seqüenciadors. Als seus inicis, juntament amb el fidel Edgar Froese, militava el compositor Klaus Schulze, de qui més endavant també em vaig agenciar el seu primer disc en solitari.
En fi, que per combatre el tecnoestrès amb la mateixa medicina de les màquines res millor que desempolsar grans discos com ‘Phaedra’, ‘Rubycon’, ‘Stratosfear’ o ‘Ricochet’. Entenc que pot ser la millor fórmula per descansar tenint somnis de mandarina… Oh yeah!