Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha demostrat que el verí d’abella, l’apitoxina, altera el funcionament dels vasos sanguinis, fins i tot amb concentracions baixes. El treball identifica també una important via molecular d’estrès oxidatiu implicada en aquest efecte, que alhora obre la porta a explorar el potencial terapèutic d’aquest verí. El treball l’ha dut a terme un equip de recerca de la UAB, amb participació de personal investigador de la UB, de la Universitat de l’Habana i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) i de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) de l’Institut de Salut Carlos III.
L’apitoxina és una mescla de molècules bioactives que té la melitina com a principal component. El seu potencial terapèutic és cada cop més reconegut en algunes condicions, però la seva aplicació es veu limitada per qüestions de seguretat. Més enllà del xoc anafilàctic i la fallida renal, la picada d’abella (Apis mellifera L.) ha estat associada també a danys cardiovasculars, especialment en casos d’enverinament per un gran nombre de picades. Fins ara, però el seu efecte sobre el sistema vascular i els mecanismes implicats no han estat prou explorats.
En aquest estudi, publicat a ‘Toxicological Sciences’, l’equip de recerca ha analitzat l’impacte de l’apitoxina i la melitina en cèl·lules humanes endotelials, que recobreixen la paret interna dels vasos sanguinis i els limfàtics, i de múscul llis, així com sobre l’artèria aorta en ratolins. Les troballes revelen que ambdós compostos impacte en la viabilitat cel·lular i la capacitat de relaxació endotelial, i fan disminuir la dilatació dels vasos sanguinis.
L’investigador de la UAB i coordinador de la recerca, Francesc Jiménez Altayó, ha explicat que les alteracions vasculars es van produir amb dosis d’apitoxina que es poden assolir després de múltiples picades d’abella, però en individus vulnerables podrien produir-se fins i tot després de poques picades.
Els efectes sobre l’aorta van ser més greus en els ratolins mascle, possiblement per l’efecte protector dels estrògens sobre les femelles, que redueix el risc cardiovascular. Aquest extrem s’hauria de confirmar amb més estudis, segons apunta el primer autor de l’article, Àngel Bistué Rovira.
L’estudi mostra que la melitina representa gairebé la meitat del verí d’abella, concretament un 43,8 %. Però tot i ser el component més relacionat amb els efectes tòxics, no actua exactament igual que el verí, cosa que indica que hi ha altres substàncies de l’apitoxina que també hi contribueixen.
Doble vessant: substància tòxica i agent terapèutic
L’equip de recerca també ha constatat que els efectes negatius del verí d’abella es deuen a un augment de l’estrès oxidatiu i a canvis en l’òxid nítric, una molècula que regula la dilatació dels vasos sanguinis. Això fa que destaquin el doble vessant de l’apitoxina per al sistema vascular, d’una banda, com a substància tòxica i, de l’altra, com a agent terapèutic potencial.
Jiménez Altayo planteja per exemple l’ús del verí d’abella en casos de càncer. En aquest sentit, detallat que podria ajudar a regular l’òxid nítric, que controla com s’obren i es tanquen els vasos sanguinis dins d’alguns tumors, un factor que pot influir tant en el creixement del tumor com en la resposta de tractaments. Tot i això, apunta que faran falta més estudis per confirmar si realment pot arribar a tenir aquestes aplicacions mèdiques.
