Un estudi internacional liderat per Vall d’Hebron mostra que la teràpia dirigida amb radiolligands pot millorar de manera significativa el pronòstic dels pacients amb tumors neuroendocrins gastroenteropancreàtics metastàtics. La teràpia consisteix en un radiofàrmac que actua de forma dirigida sobre uns receptors del tumor, de manera que minimitza el dany en el teixit sa. Els resultats de l’assaig clínic fase 3 COMPETE, publicats a la revista The Lancet, evidencien un benefici clínic en termes de control de la malaltia, fet que podria contribuir a modificar l’estratègia terapèutica per a aquests pacients en els pròxims anys.
El doctor Jaume Capdevila, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Càncer Hepatobiliar, Pancreàtic i Tumors Endocrins del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha liderat aquest estudi.
L’assaig COMPETE és un estudi internacional de fase 3 que ha comparat l’eficàcia i la seguretat del radiofàrmac [177Lu]Lu-edotreotida amb everolimus, una teràpia dirigida que funciona com a inhibidor d’una proteïna.
Van participar a l’assaig 309 pacients amb tumors neuroendocrins gastroenteropancreàtics de grau 1 o 2, inoperables i positius per a receptors de somatostatina. Se’ls va administrar o bé el radiolligand o bé la teràpia dirigida amb everolimus.
El radiolligand actua dirigint-se als receptors de somatostatina, que sovint es troben sobreexpressats a la superfície de les cèl·lules dels tumors neuroendocrins. Una part de la molècula reconeix aquests receptors de la cèl·lula tumoral i administra la radioteràpia de manera localitzada.
La mediana de supervivència lliure de progressió, és a dir, el temps que transcorre des de l’inici del tractament fins que el tumor torna a créixer, va ser de 23,9 mesos en els pacients tractats amb el radiolligand [177Lu]Lu-edotreotida, davant dels 14,1 mesos observats en els pacients tractats amb l’altra teràpia.
Els tumors neuroendocrins són un tipus de càncer que s’origina a les cèl·lules neuroendocrines i que solen ser de creixement lent. Ara bé, alguns s’associen a una progressió ràpida i a un mal pronòstic i, en molts casos, el diagnòstic es retarda fins que els pacients presenten una malaltia avançada.
Tot i que aquests tumors són una malaltia heterogènia i relativament poc freqüent, la incidència ha augmentat més d’un 500% en les darreres tres dècades i existeix una necessitat urgent de noves opcions terapèutiques per als pacients a qui es diagnostica una malaltia avançada o inoperable. Dins dels tumors neuroendocrins, els que s’originen al tracte gastroenteropancreàtic són de diagnòstic tardà i tractament complex.
