La infància és la clova dels primers fruits ingerits. Memoro els migdies d’escola a casa dels avis on m’alimentava en català. Els macarrons, les mongetes i les ametlles parlaven català. Tot era una macedònia en català. Els dibuixos animats, també. Bola de Drac amenitzava l’interval de temps entre les classes del matí i les de la tarda. Anhelava les 7 boles de drac. Per sort, he viscut una infantesa còmoda en oposició als infants a qui la guerra els trosseja la vida. Encara sento el glatir del Goku, perquè un record és la construcció del passat en el present. Tant de bo els polítics nostrats sentissin tal frisança, atès que no podem perdre cap bola de drac ara que en tenim una en forma de reclam sense fissures entorn l’amnistia i l’autodeterminació. Significa democràcia. Designa llibertat. Ser lliures per escollir. Si l’Estat vol ser democràtic ha d’escollir la bondat, una resolució política mitjançant un referèndum d’autodeterminació. Contràriament, eleccions de nou atesa la dignitat de possessió d’una bola de drac. No podem grillar-nos més enmig de tants quiròpters. Personalment, l’únic ratolí abellidor que recordo és el Mickey Mouse, ara que fa 100 anys. Un segle bucòlic en detriment de tres-cents anys de letargia opressiva de l’Estat a Catalunya. Foragitem la plaga de xinxes procedents de França, ja que Catalunya només ens té a nosaltres, citant el president Companys. Tenim a qui estimem i ens estima. Per això, et contemplo mentre sona la melodia de Bola de Drac i em dius a cau d’orella: Demana’m un desig.
Sessió: No iniciada
