No hi ha re més interpretatiu que el resultat d’unes eleccions, tanmateix, les reflexions d’avui no se centraran en què va passar el diumenge passat. El que farem és parlar del canvi que suposa passar de la campanya a governar que implica canviar el pronom relatiu “que” per l’adverbi “com”. Durant els quinze dies de campanya tot se centra en el “què” farem, sense entrar en el “com” ho farem, encara que sigui aquest “com” el que marca realment les diferents polítiques, les opcions ideològiques i les diferències entre partits.
Hem pogut llegir i escoltar “que” millorarem el finançament, “que” resoldrem el problema de l’habitatge, “que” millorarem la fiscalitat, “que” reduirem el dèficit, “que” reduirem el deute, “que” acabarem amb les cues d’espera als hospitals públics amb noves inversions, “que” augmentarem el nombre de mestres i professors als centres educatius també amb noves inversions, “que” s’aplicarà al cent per cent la llei de dependència millorant l’assistència a les residències, quan l’important, quan el que és realment diferent és el “com” ho farem.
Evidentment, no parlo dels programes dels partits on hi ha el detall de com es faran les millores que es proposen i em centro només en els debats, en els mítings i en les entrevistes. Salvador Ylla és el primer en parlar de millorar el finançament però no diu com i no ho diu perquè ja ho sabem, es tracta d’augmentar les transferències, és a dir, arribaran més diners però per re guanyarà la Generalitat autonomia fiscal, continuarem al mateix esquema, gestionant els diners de Madrid sense augmentar la fiscalitat pròpia. Tots els partits ens han parlat de solucionar el problema de l’habitatge. En aquest camp tant PSC, com ERC, Comuns i, en part, Junts, no poden presumir d’èxits i/o millores, més aviat tot el contrari, fracassos i ineficàcies. Per reduir el deute hem de comptabilitzar el dèficit fiscal? Les noves inversions en educació i sanitat, com es finançaran, hi ha hagut partits que han parlat de baixar impostos, que vol dir això que són partidaris d’incrementar el deute? En resum, la incertesa és total a l’hora de poder saber com es resoldran totes aquestes contradiccions que han aparegut en plena campanya electoral. Els nostres polítics haurien de saber que qualsevol obra pública requereix plantejar-se, a més del que, el com, el quan, el quant i per a qui.
