Mari Carmen Guerrero és una de les líder veïnals lleidatanes més reconegudes. Fa tres dècades que representa els veïns de la Bordeta a l’AV, 20 dels quals presidint-la. Aquesta Festa Major serà l’última que visqui al davant del seu estimat barri, ja que per motius personals l’abandona.
Què se sent en representar durant tant temps els veïns i veïnes de la Bordeta?
He volgut ser transparent, primer de tot. I he fet la feina mirant únicament els interessos del barri, i ho he fet treballant molt. La gent ha confiat en mi per això, perquè ho ha vist any rere any. A més, tinc els membres de la Junta, que gràcies a ells encara puc fer més feina.
I sempre s’ha sentit recolzada com a presidenta?
Podríem dir que per més del 75% del barri, sí. Després he tingut els detractors que han intentat, fins i tot, fer-me fora. Aquests han anat ‘a saco’, però passo olímpicament, perquè la resta de veïns sempre m’han donat suport i m’han animat. Jo només els dic a aquests: “Poseu-vos-hi vosaltres també. Treballeu pel barri i la seva gent, sense cap interès personal”. Jo he de recordar que no em vaig presentar mai com a presidenta de la Bordeta, a mi em van posar aquí.
Com va ser això?
Jo vaig entrar ‘de boca’ per la qüestió del carrer Palauet, i vaig començar a ajudar els membres de la Junta, presidida pel senyor Regué. Al cap de 10 anys, ell em va dir que jo havia de ser la presidenta. “Jo no estic preparada”, li vaig dir, però ell va respondre que “sí, has fet molta feina durant aquests 10 anys”. I em vaig convertir així en la presidenta de la Bordeta.
I quin record creu deixar entre els veïns?
Algú que ha treballat sempre i que mai ha tingut en compte la política a l’hora de fer feina. Jo rebo tots els partits i sempre he parlat amb tots. Una entitat veïnal no ha d’estar mai polititzada. A mi m’han intentat comprar, però mai m’he venut. Vaig dir un cop de broma que “potser quan marxi, em ve una venada i m’apropo a algun”, però mai ho he fet.
Ara sí que marxa, no?
Sí, però quan va sortir la notícia, es va interpretar malament. Molta gent va pensar que marxava perquè havia fet alguna cosa. I això em va saber molt greu. Marxo de l’AV, perquè me’n vaig a Córdoba i és lògic que no pugui continuar al capdavant. Vull una etapa nova a la meva vida. Tinc 71 anys i una motxilla molt gran a l’esquena.
Per què marxa si es pot saber?
La pressió familiar ha fet molt. (Riu.) Sobretot la meva neta. Un dia em va dir: “Iaia, vols sortir d’aquí amb cadira de rodes o vols gaudir de la vida?” I vaig veure que tenia raó.
Parlant d’actuacions al barri. Li ha quedat alguna espineta clavada?
Te’n diria moltes. El carrer Col·legi necessita un nou clavegueram, ja que abans allí hi havia plantes baixes, però ara són edificis, i el sistema ha quedat antiquat. Quan plou molt, l’aigua afecta sobretot les plantes baixes. Tampoc he aconseguit treure les barreres arquitectòniques de l’entorn del camp de futbol o la urbanització del tram del carrer Hostal, després de les piscines, on gent que paga els mateixos impostos que nosaltres, ha de caminar pel mig de la calçada.
I algun gran record?
Ser el primer barri que va guanyar el projecte participatiu, amb el qual es va instal·lar la coberta de la pista, i l’organització dePalauet. Va ser un orgull que la Bordeta s’endugués el projecte participatiu, perquè feia molt temps que volíem la coberta. Però guanyar no va servir, ja que no em van fer cas.
Expliqui’s.
Jo no soc arquitecta, però sí que ama de casa. Quan vaig veure el projecte vaig dir als encarregats, que quan plou i estenc la roba, poso un plàstic. Amb quatre gotes no passa res, però amb un xàfec es fan bosses i cau l’aigua, que és el que va passar. Es van buidar les carpes amb centenars de litres, que semblava que s’hagués esfondrat un edifici.
I li molesta que es reinstal·li la nova, precisament quan vostè ja no hi serà?
Pensàvem que l’arreglarien de pressa, en tres o quatre mesos. Vam proposar un canvi de model, però ens van dir que no, perquè aquella coberta estava amb un altre projecte i no podien canviar-la. Ara hi ha un pla nou i sembla que serà més reforçada.
Han notat suport en la seva lluita contra els ‘okupes’?
Hem lluitat molt i n’hem aturat moltes d’il·legals. El govern té la culpa, perquè ningú es preocupa d’això. A més, els ‘okupes’ són molt conflictius. Ja no n’hi ha de gent que, per un problema, acaba ‘okupant’.
Quants domicilis hi ha ‘okupats’ a la Bordeta?
Que en tingui constància, set o vuit. I ja dic, perquè n’hem evitat molts, els veïns. Fa 10 anys, hi havia una noia que va ‘okupar’ un pis per necessitat. Però ho va fer tot correctament i era amable. Va fer tots els tràmits corresponents i nosaltres la vam ajudar a tirar endavant, perquè no va causar mai problemes. Ara, ja pot pagar un lloguer i pot viure amb la seva filla de vuit anys.
Es va presentar per presidir la FAVLL. Quina visió tenia?
Estava cansada que hi hagués ‘soldats’, com els dic jo. Més que voler sortir com a guanyadora, volia destapar una mica la cortina de manipulació que hi havia a la Federació. Quan va guanyar el Toni Baró li vaig dir que ja “he vist com funciona això”, però si fas bona feina des de la FAVLL em tindràs al costat.
I n’ha fet?
A vegades sí i, a vegades ha fallat. M’hauria agradat que ‘absorbís’ més les entitats veïnals, per poder estar més pendent dels barris. “Què necessites? Això? Doncs va.” És el que almenys hauria fet jo.
Va criticar molt la qüestió del pubillatge.
A mi em sembla bé que agafin cinc o sis joves referents, però no discriminant els hereus i pubilles. Aquests pot ser un mosso de supermercat o una pagesa del barri. Per això, no vam anar al pregó.
Trobarà a faltar la ciutat?
Totalment. Deixo molta gent que ens estimem. Un cop o dos a l’any vindré a fer una visita a Lleida.
