Un jutge dels Estats Units va qualificar la sostracció de papers del Partit Demòcrata a l’Hotel Watergate com un robatori de segona. No ho va encertar perquè Bob Woodward i Carl Bernstein van estirar del fil i van demostrar que darrere d’aquell furt hi havia el mateix president dels Estats Units, Richard Nixon. Woodward i Bernstein, amb l’aval del director del Washington Post i la seva editora, Ben Bradlee i Katherine Graham, van fer periodisme en majúscules i van fer caure el mateix Nixon. Hi va ajudar, i molt, Garganta profunda, la font que va donar les millors tardes de glòria al veterà rotatiu americà. Com dic, periodisme en majúscules. I és que la notícia és, sovint, allò que algú no vol que se sàpiga. Com molts estats poderosos no volien que se sabessin les filtracions del Wikileaks de Julian Assange i que diversos diaris consorciats, com El País, The New York Times o The Guardian, van convertir en notícia de primera plana. El món li deu molt a Assange, que és metàfora d’aquelles persones que saben separar el que és ètic del que no ho és. Gràcies.
Sessió: No iniciada
