Un dels primers actes que vaig cobrir com a periodista va ser una jornada de voluntaris penitenciaris. És a dir, de les persones que en el seu temps lliure van a fer companyia als presos que no tenen ningú més per parlar. La trobada es va fer al Sant Crist de Balaguer i la van presidir el llavors bisbe d’Urgell, Martí Alanis, i el qui era director general de Serveis Penitenciaris, Ignasi García Clavel. En aquells dies hi havia hagut sarau a les presons i els funcionaris estaven de punta amb García Clavel. Deien que tractava massa bé els presos (si no recordo malament Juan José Moreno Cuenca, el Vaquilla, presumia de tenir fil directe amb ell). García Clavel em va atendre molt correctament i em va dir que no sabia quan duraria el seu pas pel departament de Presons. Com que vaig llegir entre línies ja vaig veure que allò no podia durar gaire i així va ser. Poc després va dimitir i tot es va asserenar. Tornant al diari em va quedar la imatge que havia estat parlant amb una bona persona. De fet, els voluntaris penitenciaris (aquella gent que en el seu temps lliure es dedica a fer companyia als presos) se l’estimaven. A diferència dels treballadors de presons, que li tenien jurada.
Hi he pensat moltes vegades amb aquell dissabte a Balaguer. Sobretot quan a presons les coses han anat maldades, que això ha passat de manera cíclica. Ara tornem a estar en el mateix punt. En part perquè algú va considerar normal que un intern que havia matat una dona a ganivetades tingués els ganivets a l’abast tot i estar a presó. A la que va poder en va clavar un a una treballadora de la cuina de Mas d’Enric. I per això és lògica la indignació dels funcionaris de presons, que demanen la dimissió de la consellera Ubasart i de qui ostenta el mateix càrrec que va tenir García Clavel, a qui el sector també considera massa “bonista”. És evident que s’han de fer canvis i que els funcionaris de presons han de tenir la consideració d’agents de l’autoritat perquè se les han de veure amb gent de molt difícil tracte, com demostren les agressions recents. Ara bé, tampoc hauria de tornar a passar que els interns quedin tancats tot el dia a les cel·les. El legítim dret de protesta no pot afectar els drets de les persones (per molt que estiguin tancades a la presó).
