Vilanova de la Barca no va viure una bona nit de reis enguany. El matí del 5 de gener un (o més) desconeguts van matar Ramon Rosell, un veí del poble de 84 anys que estava esporgant a la seva finca quan algú li va llevar la vida. Li van robar el cotxe, un Opel Astra, que a les 12.59 va entrar a Andorra per sortir-ne mitja hora després pel Pas de la Casa i entrar a França, on es perd la pista. Vilanova de la Barca, però, va viure un altre crim al tros la nit de Sant Joan del 1986 i la crònica negra també ha escrit capítols d’assassinats en plena finca a Os de Balaguer, Vall-llebrera, Massalcoreig o Santa Maria de Montmagastrell, per posar només alguns exemples.
Vilanova, encara en xoc pel que va passar la vigília de Reis, va viure un altre assassinat de característiques similars i del que encara no se n’ha trobat l’autor. Va passar la nit de Sant Joan del 1984 i va costar la vida a Fernando Ortoneda, un pagès del poble del 55 anys que va rebre tres trets d’escopeta a molt poca distància. Segons relatava Josep Maria Sanuy a Segre la víctima va anar a girar l’aigua per aprofitar el torn de reg i allí va trobar la mort. Algú, que segons relata la crònica periodística coneixia bé el lloc, el va disparar sense pietat. Com el crim del 5 de gener va ser també en un dia assenyalat (per Sant Joan) i el cas va acabar arxivat sense que encara no se n’hagi trobat l’autor.
OS DE BALAGUER
On sí se sap què va passar és a Os de Balaguer. Va ser el 23 març del 1987 i va costar la vida a l’Antonio Fontana Esmet. La víctima baixava amb mula d’una finca de la part alta del poble. Un veí, abans íntim amic seu, l’esperava en una corba i el va matar. Aquella nit no va dormir ningú al poble. De fet al fer-se fosc ningú sabia qui havia matat l’Antonio.
Els qui van donar l’alarma al trobar el cos es pensaven que havia mort al caure de la mula però el metge va certificar que li havien disparat. L’endemà, uns metres més avall, van trobar el cos del seu agressor. S’havia suïcidat després de cometre el crim. El cas va causar un gran impacte. No en va els dos eren pagesos i veïns casa per casa. Havien estat bons amics però s’havien enemistat al caure la gossa de l’agressor en un parany que la víctima havia posat a l’hort per protegir-lo dels teixons. Al matí es va enterrar la víctima i a la tarda el qui li havia disparat. L’enterrament va sortir del mateix carrer i Os de Balaguer va viure, segurament, els seus dies més difícils.
MASSALCOREIG
La crònica negra dels crims enmig del tros no s’acaba aquí però. N’hi ha molts més casos. El 5 de desembre del 2010 van trobar el cos d’un home d’avançada edat en una arqueta de reg de Massalcoreig. Era Esteve Muret, veí de Torrent de Cinca i en el moment dels fets collia olives amb la seva filla i el seu gendre. Després de la troballa els mossos van detenir a la parella però la filla va quedar exonerada i sense càrrecs (no hi tenia res a veure). Totes les mirades es van centrar en el gendre, que al final va reconèixer que havia matat el seu sogre després d’una discussió colpejant-lo diverses vegades al cap amb una barra de ferro. Per què ho va fer? Segons va relatar al judici estava tip que el pare de la seva dona el menyspreés constantment. “Li vaig preguntar per què em deia sempre que ho feia tot malament i ell se’n va burlar i em va menysprear dient-me que no tenia on caure mort”. El seu sobre tenia 83 anys i aquell dia collia olives amb la filla i el gendre. Després de dinar es van discutir i li va donar de deu a dotze cops al cap amb una barra de ferro, segons va declarar la judici. Aprofitant que la seva dona era a la finca del costat va arrossegar el cos fins una arqueta de reg per simular un accident que, evidentment, no va convèncer els mossos.
De crims enmig del tros se’n podrien explicar més. Com el del caçador que va matar l’amo del coto de Santa Maria de Montmagastrell el 2015 per recriminar-li que no volia que cacés a la seva propietat. O el d’un guarda que es va envalentonar i va matar un home que collia melons d’una finca aliena de Vall-llebrera l’agost del 1973. Tots formen part de la crònica negra de Lleida.
