L’any 2022 van créixer un 30% les denúncies rebudes pels Mossos d’Esquadra per estafes relacionades amb criptomonedes. En total en van ser 3.500, segons ha detallat aquest dijous el comissari en cap del cos, Eduard Sallent, a la inauguració de les VI Jornades del Crim Organitzat. Sallent ha explicat que el gruix de denúncies són per estafes i falses inversions, i ha advertit que “de ben segur existeix una xifra oculta més elevada amb casos que no es denuncien”. El comissari en cap ha augurat que aquest 2023 es tancarà amb un nou increment que tornarà a ser d’aproximadament el 30% i ha fet una crida a fer una “inversió continuada” en la investigació relacionada amb la ciberdelinqüència per poder frenar els creixents grups organitzats.
Sallent ha emmarcat les dades d’estafes per criptomonedes en un escenari també creixent de tots els delictes relacionats amb internet. Durant el 2022, es van instruir 60.048 fets vinculats a la ciberdelinqüència, els quals van ser un 30,5% més que el 2021. “És un entorn creixent i probablement es repetirà quan tanquem les dades d’enguany”, ha apuntat.
El comissari en cap també ha assenyalat que els ciberdelictes representen ara el 12% de tots els casos que els Mossos d’Esquadra instrueixen al cap de l’any, i ha ressaltat que han desenvolupat una capacitat “tractora” mentre antigament eren “fets residuals”. Tant és així que han superat els furts com a delicte quantitativament més important.
“Això demostra la necessitat de saber donar-hi resposta”, ha asseverat Sallent, que ha subratllat que durant el 2022 a Catalunya hi va haver 600 ciberatacs, sent el de l’Hospital Clínic un dels més severs pel volum i sensibilitat de les dades.
Ha recordat que els cicerdelinqüents treballen els rescats a través de criptomonedes -íntegrament o de forma híbrida amb la moneda convencional-, fet que complica la tasca investigadora “perquè desapareixen els intermediaris habituals del món financer, com el Banc d’Espanya”. Sallent ha destacat que és un fenòmen que s’ha “democratitzat” i ha deixat de ser “només a l’abast de perfils tecnològics que es movien en un món que semblava visionari”.
Des que el 2009 es va fer la primera transacció amb bitcoins, ha dit, s’ha estès cada cop més l’ús de criptomonedes i, en conseqüència, els delictes associats. “Permeten fer transaccions ràpides en pocs minuts sense burocràcia ni intermediaris, fet que les converteix en un atractiu molt important pels inversors”, ha apuntat en declaracions a la premsa el cap de la Divisió d’Investigació Criminal a la Regió Metropolitana Nord, l’intendent Òscar Macarella.
Com a exemple de la magnitud que poden assolir les estafes amb criptomonedes, Sallent ha destacat el cas Forex, que va afectar 17.000 víctimes d’arreu de l’estat espanyol. El cas, exposat aquest dijous a les jornades celebrades a l’Escola de Policia de Catalunya, va desarticular un entremat de persones que es lucraven guanyant una mitjana de 400 euros cada minut i 50 milions cada tres mesos.
Per aquest motiu ha incidit en fomentar la formació col·laborativa -aquest dijous hi ha assistit agents de l’Ertzaintza i altres cossos policials-, i ha demanat “perfeccionar” les tecnologies policials per tal de millorar la traçabilitat dels ciberdelictes. Ha reclamat insistentment inversions en “intel·ligència i capacitat de coneixement”, alhora que ha fet una crida a reforçar la cooperació entre agències públiques i privades d’arreu del món.
Tant Sallent com Macarella han assenyalat que la manca d’una regulació homogènia a nivell internacional és un factor que juga a la contra de la persecució dels delinqüents que estafen amb criptomonedes. “Això, afegit a les dificultats de traçabilitat, genera un escenari ideal per a les organitzacions criminals”, ha lamentat Macarella, que ha apuntat que les estafes més freqüents són les relacionades amb inversions i compres falses.
Els responsables dels Mossos han asseverat que el cos “està preparat” per enfrontar-se a aquest tipus de ciberdelinqüència però han admès que queda molt recorregut fins poder anticipar-se als grups organitzats. “Necessitem la cooperació internacional, la implicació de la judicatura i la fiscalia, i també del sector privat per ser el màxim forts possibles”, han asseverat.
